Indústries i caminars.

Arrel de l’Editorial: Cal prohibir el feixisme, també a Espanya,

“(…) Malgrat Popper, ahir, 12
d’octubre, aquesta paradoxa de la tolerància es va resoldre un cop més
en favor dels intolerants. Salutacions amb el braç dret alçat, camises
blaves, banderes espanyoles amb l’àguila de Sant Joan i càntics
d’èpoques fosques van ser presents a Barcelona, així com a altres
ciutats catalanes i de la resta de l’Estat espanyol. Un autèntic insult
a la memòria de les víctimes dels 40 anys de dictadura franquista.

I
una penosa excepció al si de la Unió Europea: ni a Alemanya, ni a
França, ni a Itàlia, ni a cap altre Estat europeu que hagi patit un
règim feixista es toleren aquesta mena d’expressions. Cert és que a
tots aquests països els ultres es busquen subterfugis i eufemismes per
evitar veure’s perseguits; però el cas és, justament, que han de
defensar les seves idees intolerants en un ambient d’intolerància cap a
les mateixes, com correspon a una societat democràtica que es defensa a
ella mateixa. Es tracta d’una excepció que s’ha d’acabar d’una vegada:
cal retirar els símbols franquistes, acabar amb les manifestacions de
“camises blaves” de cada 12 d’octubre, recuperar la memòria de les
víctimes de la intolerància. Cal fer fora el feixisme dels carrers. I
cal fer-ho ja.”

En conversa es planteja que no, que no s’hauria de prohibir cap ideologia.

No hi estic d’acord, i responc:

“… mirem-ho així:
una cosa són les idees, el pensament, etc.
Una altra cosa, en el context, i parlant de política, és una o altre ideologia.
Ens sembla acceptable que es pugui presentar, per exemple, programa polític amb qualssevol idees polítiques?

Dic
clarament que no, que no hauríem d’acceptar a un programa polític, per
exemple i en tenim de lamentables a la història i present, que
sostingui que les dones han de ser servidores de la natura criadora i
dels mascles. O que sostingui que els nascuts en dimarts seran esclaus
per ordre de qui sigui, per posar una exageració fantasiosa que
desdramatitzi el tema una mica.

Com
a idees, les que munten aquesta història, són lamentables. Com a
ideologia, entenc que són directament, i per simple avenç de la
civilització, inacceptables. Com a pràctica són un horror entre altres
que arrosseguem.

Al què hi anava….,
això mateix penso que ho
podem aplicar a la manifestació com a expressió pública d’idees
polítiques. A banda de formar part del que seria un o altre programa
polític, són elements d’educació i comunicació.

Penso que sort en
tenim que a altres llocs han sigut més ferms, sinó no hagués costat
gaire entrar en dinàmiques com les que ja varem patir al segle XX. Sort
també que per molt banal que s’ha tornat el terme i ús d’aquesta
denominació d’ideologia, encara no hem oblidat el què és.

No és més
del mateix, ni crec en els cicles repetitius en la història. Podem anar
bé o malament, però és clar que el feixisme nega la política, tot i que
pugui funcionar via eleccions.”

………………………………..
http://www.cronica.cat/editorial/Cal-prohibir-el-feixisme-tambe-a-Espanya

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!