Indústries i caminars.

Llegia el que planteja en Vicenç Villatoro en relació a la sentència del TC sobre el nostre Estatut i entenc que s’equivoca en la previsió de desànim que ens explica:

“Sentència
Sense accés a cap informació privilegiada, fa unes setmanes estava
convençut que la sentència del Constitucional sobre l’Estatut anava per
llarg. A ningú no li convenia escalfar la vida política catalana amb
una resolució que seria polèmica i contestada des del catalanisme. Ara
no m’estranyaria gens que la sentència es fes pública ben aviat:
perplexa i desorientada, amb l’autoestima per terra, la societat
catalana en general i el catalanisme en particular estan en un mal
moment subjectiu per plantar cara. I el món que veu amb hostilitat
l’autogovern s’ha envalentit. Si aquestes consideracions tenen algun
pes, per mínim que sigui, ara seria el seu moment. (…)”

He fet recull d’alguns detalls sobre això de la constitucionalitat de l’Estatut:

La lletania de “La Constitucionalitat de …..”, recull, 1 de novembre de 2009.

I comento a la notícia:

“A mi em sembla que el que ha passat és que a l’estat espanyol estan
tant convençuts de la gravetat i claredat de la resposta a la
sentència……, sigui quina sigui la que facin pública, que per això
han posat en agenda ara aquestes accions judicials, així com altres
“destapes” (de fet ja no poden seguir el conte de la constitucionalitat
de l’estatut i altres, fins i tot amenaces més violentes, que han
intentat. Resulta curiós el silenci sobre el tema, i el record i data
de les darreres allargades de de La Vega.)

Si es tracta de casualitats de la vida……, diria que a
l’espanyolisme li ha sortit el tret (un altre i ja en col·leccionen uns
quants) per allà on no ho voldrien. Vull dir que això em sembla era
l’única arma que veia els quedava contra la marxa cap a la
independència: alimentar la queixa i traves a tort i a dret dels qui
deien (que ja té nassos!) que “perquè em robin els d’aquí, prefereixo
que em robin els d’allà” o altres variants d’excusa.”

“Pel que fa a efectes sobre els catalans, penso que la cara està ben
plantada, i que no té raó en la previsió de que amagarem el cap. Veig
la reacció més encarada per camins de veure que aquí i allà, i més
enllà, diguem-ne, i que el que cal és esclarir responsabilitats i tirar
endavant eines de control (podríem aprofitar i fer una mica de
pedagogia d’eines velles i noves a l’abast, i contemplar una mica el
discurs de les diferents forces polítiques i civils al respecte).

Si
alguna cosa en quedés del desànim que suggereix, que sembla (per què?)
podria fer-nos callar davant la sentència del TC, segur que s’esvaeix
només si ens ho mirem una mica. Una bona part ja s’ha acabat, o com a
mínim no és el protagonista principal, perquè ja no triomfa el
catalanisme aquell de les essències rares, pures i tal, que penso és
qui l’alimentaria. No ens hauria de costar gaire esvair dubtes en
aquest punt, i exigir bona informació, una de les claus.

Alguna cosa ha canviat d’ençà les detencions a Marbella, per exemple.
Les recordem? Oi que es varen muntar unes salses roses que feien por i
vergonya? Oi que alguna lliçó n’hem aprés? Oi que també coneixem i
n’estem tips de la politització i manca de rigor de la justícia
espanyola? Vull dir que no hi ha gaire excusa per qui es vulgui emparar
en l’escàndol, i que aquests afers més aviat encoratgen en el canvi
polític i social en que ens trobem.”

“Per altra banda, la resposta al TC, així com altres moviments aquí, no
neixen dels polítics (que també situa en previsió de desànim), sinó de
la societat en general, i és força transversal, que en diem. De manera
que si els partits, si els polítics no tenen resposta clara no és
aquest el principal problema, tot i que seria lamentable. Els qui ho
hem de tenir clar, però, som la gent en general, i hem
d’arrossegar-los, ho vulguin o no, cap a la fi d’aquesta pesada relació
amb un estat a la contra. I el mateix hem de fer amb els informadors
que vulguin amagar el cap o continuar amb les fantasies per a ciutadans
estúpids o corruptes.
No canvia en res la situació ni per aquestes accions judicials, ni pels
casos de corrupció i de presumpta corrupció. Vull dir.”

…………………………….
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/sentencia_76573.php
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149519

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!