Indústries i caminars.

Trobo molt important el què assenyala Salvador Cardús sobre la història del realisme català, i em sembla fonamental que fem aquest pas:

“ha arribat un moment en la nostra història en el qual hem d’aprendre a
convertir les amenaces en oportunitats, com diuen els experts en
estratègia. I “tocar de peus a terra” ha de deixar de ser l’amagatall de
totes les nostres covardies de colonitzat poruc. Ben al contrari, la
consciència de les limitacions que imposa la realitat actual s’ha de
convertir en el millor argument per voler transformar les nostres magres
condicions de supervivència nacional.” (llegiu l’article)

Tocar de peus a terra
Ser realista no és renunciar a la independència sinó no perdre el nord pel camí

Sí, li he anat donant voltes i mirant d’explicar què em va xocar, que era bàsicament el lloc on situar els problemes que assenyala Cardús a les consideracions sobre els consultes i el paper de la IP en les eleccions.

Del primer vaig pensar que cal mirar a altres nivells del moviment i les consultes, però segueix tenint tota la raó en Cardús en assenyalar la estupidesa, que segur que és més grossa que jo em pensava i veig, els riscos de la intenció que hi ha qui vol donar a les consultes (d’atac a…), el perill dels bufanúvols, i el d’espatllar un projecte tant ambiciós deixant que caigui a mans d’improvisacions o d’oportunismes.

Però sobre la precipitació no hi estic d’acord, perquè el que hem enfrontat amb les consultes crec que tampoc no permetia molt més (no vull disculpar la manca de reacció de pobles i ciutats que pot ser haurien d’haver fet com Sabadell, i aturar-se veient mancances previsibles.) Tot i que em sembla molt interessant de remarcar que algunes precipitacions poden donar aire de precipitació a tot el moviment i feines.

Sobre la IP és que no veig que s’hagi de fer tant ràpid ni precipitat el referèndum. I entenc que no és cosa de precipitació el haver de pronunciar-se ben clar al respecte de cara a les properes eleccions. Penso que si no estem preparats per a organitzar un referèndum d’autodeterminació oficial (organitzar, que entenc és on hi aniria el que assenyala Cardús com a mancances) pot ser hauríem d’acceptar que no estem preparats per a cap elecció.

Com bé assenyala Salvador Cardús les consultes per la independència van de la mà de la democràcia, i de la mobilització i implicació política dels ciutadans, i també de la superació d’oblits, por i inconsciència. Diria que de la recuperació d’una democràcia amb cara, ulls i veu, i de la possibilitat de fer unes eleccions ben informades. I el que planteja Cardús sobre les properes eleccions no veig que xoqui la presència de la IP amb la exigència de posicionament sobre l’horitzó nacional. La IP no és una convocatòria, en això estic d’acord i em sembla molt bo que assenyali el risc d’utilitzar-lo malament. A parer meu una manera d’obligar a pronunciar-se els elegibles i altres poders que encara volen seguir jugant a l’oblit, por i inconsciència, que situa de manera molt clara, i crec que encertada, al principi de l’article.
Bon dia, Glòria

……………………………..
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/186776-tocar-de-peus-a-terra.html
http://www.facebook.com/5ilviamartinez?v=wall&story_fbid=134109333284002&cmntid=134358499925752

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!