“Dissabte antològic, insondable encara, entre la Vall d’en Bas i la
Fageda d’en Jordà. Arran de terra, de dignitat i de memòria, tot
escoltant en Josep Canal, de noranta-un any. ‘Mireu què us dic: des del
18 juliol de 1936 no hi hagut un sol dia de democràcia plena a casa
nostra.’ (…)”
“(…) Per això és tan reconfortant que, també dilluns passat, la Comissió de la Dignitat es reunís a Barcelona per donar els Premis Dignitat a persones que han destacat pel seu compromís amb les llibertats i amb els drets nacionals de Catalunya. I allà es va tornar a demanar l’anul·lació dels judicis sumaríssims de la dictadura, contra Companys i contra molts altres. És demanar massa? És demanar massa que una democràcia ho sigui i no només ho sembli? (…)”
La clàssica: Bec per oblidar.
Per poder oblidar en general? Per oblidar determinada cosa? Per oblidar un determinat tipus de coses? Podem preguntar-nos.
Resposta contemporània:
En trobo:
– No, no bec per oblidar, bec per poder recordar, per no oblidar determinades coses.
– No, no bec per oblidar, bec per poder dir el que tinc ben clar.
– No, no bec per oblidar, hi ha copes que són simbòliques.
En aquestes trobem aspectes de les societats amnèsiques. I bones raons per qüestionar algunes bondats que defensen els qui, a més, adornen les recomanacions d’amnèsies amb simplificació i embolic de termes, temps, o moralines vàries de vergonya.
………………………………..
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3446646
http://www.terricabras-filosofia.cat/docs/Franquisme,%20setanta%20anys%20despr%C3%A9s.pdf
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!