Saül Gordillo:
“(…) El problema de fons no és només el debat sobre si la construcció
europea s’ha de fer des dels pobles o des dels estats. La qüestió de
fons és que la crisi econòmica i la sacsejada social serveix com a
excusa per tancar files, posar el fre de mà i aturar qualsevol
concessió descentralitzadora. La crisi actual és l’excusa per apaivagar
els particularismes que diu Magris o el model autonòmic que dia sí dia
també vilipendien opinadors mesetaris a través d’Intereconomia en la
seva versió més dura o des de la majoria de mitjans espanyols en una
edició suposadament lleugera d’aquest neocentralisme que ens ha tocat
patir.”
Comento:
“Trobo que Magris força molt la idea de particularisme, i que ens parla en diferents sentits. El particularisme el defineix com a ètnic, com a deliri d’aïllament, i com a “una regió mirant només cap a dintre de sí mateixa”, i el presenta en oposició a totalitarisme. Parli del que parli, diria que no és necessari ni el component ètnic ni el deliri d’aïllament ni el solipsisme (oi que va per aquí?). I tampoc no veig que s’hi avingui als fets a Espanya i a Europa si del que parla és de política, actualitat i previsions de futur. Interpreto que no parla de regions, sinó de pobles i nacions a Espanya que no deu voler reconèixer (com a particulars?). Afegiria que els catalans no ens hem de donar per al·ludits, tot i que em sembla que del que parla Magris és de projectes d’independència, però que se’ls mira malament.
Presentat el particularisme en oposició a totalitarisme no li trobo sentit clar, i diria que són nocions de diferents nivells, àmbits, i que no està clar si parla de política o de metafísica. A mi em sap greu que Magris interpreti el què passa a Europa ara com un mal moment fruit de particularismes (projectes d’independència, entenc) que frenen a parer seu no sé el què.
Li preguntaria que si troba que els estats que sí respecta (els actuals?) són o no particulars, o si li sembla acceptable qualssevol forma de “cohesió”, com ara el “derecho de conquista español” o la cantarella de la indissoluble unitat, per no afegir altres bestieses.
També li preguntaria perquè només respecta determinades particularitats, i què vol dir amb “En este momento en España están emergiendo ciertos particularismos que no están bien organizados.”
I per acabar, no sense deixar-ne algunes per no allargar-m’hi, li en demanaria detalls de l’amenaça de que parla, si ho podem contrastar amb els efectes polítics i socials de les independències contemporànies, i també li hagués preguntat sobre que haig d’entendre quan diu “jo psicològic”.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!