Indústries i caminars.

Sorprén que CiU pugui anar mantenint tant de temps el no sé, ara sí, ara no, i anar despistant la independència. El President Montilla accepta que l’autogovern que tenim no val gaire i que ens cal una Nova Avinguda espanyola per a tenir futur, i el líder de la coalició ens diu que el què ens cal és més Autonomia espanyola abans de la independència, situa els canvis aquí? Ah, no, que em sembla els situa en canvi de president. Però el canvi polític i social a Catalunya és una altra cosa, no va d’Avingudes estatutàries noves, i no és personalista. Bé, si així ho permetem, ja veiem on anem: a la MAE SL.

Trobo preocupant si és que permetem s’apropiï un o altre difamador de la idea de canvi quan el que es cou no és “Mas o Montilla”, ni res del què estan presentant un i altre.

Cal afegir l’engany polític pel que fa al dret d’autodeterminació, el dret de decidir, i el d’expressió civil donat les lloses que alimenten. En aquests detalls coincideixen el representant dels catalans i el representant de CiU. És lamentable i no acceptable a moltes bandes.

En el primer cas la corrupció es dona en allò de que no som una nació, que ja votem cada quatre anys, i a callar, i no accepto la realitat. En el segon, CiU perverteix el primer dret tractant-nos de menors d’edat (truc de mal gust espanyolista), el dret de decidir l’enganya venent la moto que va per graus, i que cal començar pel que a ells interessi, i la realitat la nega per a guardar-la i treure-se-la de la màniga quan l’interessi. Espero que no coli cap dels dos contes.

És greu pel confusionisme, molt. Perquè s’enganyen conceptes bàsics i drets. Una pràctica que hauríem d’haver extirpat de les declaracions i posicionaments polítics. Malauradament, i ben al contrari, veig que hi ha qui es queda encantat (d’encanteri) per unes boniques paraules de presentació, i de sobte el canvi al país és aquest……. no és així.
El canvi és cap a la independència i no cap a la presidència, i coincideix amb consciència i informació, i no amb èpica i marketing postmodern. El camí és l’exercici del dret de decidir i no les mentides sobre els nostres drets i capacitats.
Això ja està en marxa fa un temps, i altres intents d’aturar-ho no els hi han funcionat. CiU no ho vol liderar políticament: què nassos estan dient? Què dieu la gent de CiU, i el seu electorat independentista?

10 d’agost de 2009:

Eleccions i Mesencaix: despistar la independència.

“(…) La despistada apareix en el mareig dels mots, la idea de la majoria no favorable que encara no s’ha pronunciat, i també en la crida al bipartidisme espanyol sobre recolzaments als governs:

“Mas també envia un missatge directe a Madrid: “Només assumirem el cost
d’ajudar a Espanya si governem a Catalunya”.”

Vol dir això que si governen, ajudaran Espanya? Ja sabem què és això d’ajudar Espanya. (…)”

7 d’octubre de 2009:

La independència que ve.

“… estava escrivint sobre lladres de mots, expressions i
esdeveniments. I he pensat que pot ser s’escau per l’arrencada, perquè
hi ha uns casos darrerament ben relacionats amb la independència.
No
és gaire agradable, però penso que és un detall, una mena de detalls
que cal que observem bé. També és menester fer altres coses, i suposo
que ho podrem anar desfilant i lligant. (…)”

……………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/141851
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149140

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!