Ara fan sentència ferma contra De Juana, per a passar (diuen) la decisió del seu futur a mans del govern.
I al costat tenim les amenaces que han anat alimentant i permetent al PP i altres adherències de poder a l’estat en la política que ens venen com a normal.
On ens situa tot plegat?
(segueix)
(…)
Jo ho tinc clar: L’estat ha de demanar disculpes públiques per
encausament improcedent. Com ho han de fer en el cas dels encausats per
la "operació estany", o "operació Dixan"; com ho haurien de fer encara
(i els han obligat fa poc des del tribunal europeu) en el cas de les
tortures a independentistes catalans l’any 1992 (i de les que puguem
tenir constància); i com ho haurien de fer per tractar als veïns de
Sarrià de ter com a estúpids.
Per tot això i més l’estat hauria de
demanar disculpes públiques per començar. I de seguida posar-se a la
feina amb gent que en sàpiga d’obrir ulls i provocar opinions
respectuoses amb els mínims, i aquí sí, si vol, fer feina electoral.
Però que no segueixi el joc, això penso és més que desitjable,
d’utilitzar aquests i altres casos en clau electoral.
I més
urgent encara donat que continuem en una "democràcia" que gasta molt de
recursos en la fabricació d’eleccionadors, en lloc de fer-ho en la
formació i respecte a electors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La màquina té aquesta qualitat afanyar-se en tota casta de maquillatge i energia en la fabricació d’elecionables i no se’n preocupa pas gaire de la formació i el respecte als electors. Potser és incompatible. Sembla ser que sí, a vegades