Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Fa uns dies en Juli Peretó ens plantejava un problema sobre la representació de la nostra cultura a la Fira de Frankfurt. Estic ben d’acord amb ell en aquest problema, mancança.
I també en assenyalar que és una mala decisió deixar fora tot un àmbit de literatura, de llibres, de temes tractats, dels escriptors en llengua catalana.
La cultura catalana que no va a Frankfurt
02.07.2007 | Mail Obert
| Juli Peretó
Ens planteja unes coses que relaciono amb el malestar que trobo quan sento a parlar de "dues cultures" oposades, o de dues branques del saber ben oposades, o de "ciències o lletres", o coses així. Aquesta mena de separació; sobre la que trobo una notícia interessant.
DILLUNS, 09/07/2007 – 06:00h
Cinquanta anys del concepte de les dues cultures
El va encunyar Charles Percy Snow
Ens explica alguna cosa sobre la situació del concepte de "dues cultures". I em sorprén una mica que sigui tant proper; i que hagi estat prou discutit. Sorpresa que alhora m’alegra una mica perquè de fa uns 28 anys, que a vegades he pensat que pot ser havia exagerat una mica.
(segueix)
Em refereixo a la meva decisió d’abandonar
els estudis de batxillerat, abans d’entrar al tercer curs (en el model
de BUP i COU). La situació era que, o havia d’anar al mixt (que era
com un espai pels que en deien "rars") i havia de renunciar a moltes
coses; o havia d’anar a lletres, i renunciar a biologia o a
matemàtiques; o anar a ciències i renunciar al grec, llatí i alguna
cosa més. Tenia la idea que aquella gent em volien obrir en canal i partir-me en dues parts.
Aquesta és la imatge que em fiu
quan tenia 15 anys, tota una tarde asseguda davant la porta de
l’Institut St. Josep de Calassanç a Barcelona. Vaig tenir-ho clar en
plantejar-me que, si m’adonava que no ho havia decidit bé, sempre
podria tornar als estudis. S’acabà la discussió, i començà el meu
treball com a aprenent de dibuixant.
Després
d’alguna altra incursió en els estudis, fa uns anys tornava a estar
estudiant; i segueixo. Però, al llarg d’aquests anys, en record
d’aquelles idees i decisió de no participar en el que considerí una
partició problemàtica, hi ha dies en que m’ha assetjat la preocupació
(feble, però) que pot ser aleshores dava massa poder a la idea de
separació inacceptable tal com la vaig haver considerat.
Aleshores
imaginava unes coses, que, al costat de la meva experiència prèvia (dos
cursos de batxillerat, i una primària més que embolicada), i segur que
també altres factors, és el que em portà a decidir abandonar els
estudis, i a dedicar-me al dibuix.
La història segueix, i és llarga. El què trobo interessant avui són
dos detalls: saber si ens plantegem seriosament deixar-nos d’aquestes
particions. I esbrinar alguna cosa sobre les discussions que es varen
plantejar, i veure com estan ara. (A partir de la notícia es pot arribar
a informació sobre el tema.)
Tema que és allò que en diem "complex". Cosa que no implica més que la constatació que no és simple. I pot ser la vigilància de no simplificar-ho massa, ni amb particions, ni amb simplismes, diria jo.
……………………………………………………..
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2467330
(Afegeixo un notícia:
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2476471
)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En tots els sentits. És a dir, els extrems és junten quan una determinada direcció no és molt correcta, no vòl dir que la contrària no siga encara més incorrecta.