Indústries i caminars.

M’intriga que després de tant temps..,
vaig pensar que encara tenia sentit,

però haurem de deixar la exposició,
l’ha perdut tot, el sentit,
recollia 15 anys de treball que ahir
han quedat al sot, el sot…., que encara he escoltat cantar al matí,

La imatge de sot amb ressò de clot, li en dic triomf de la engalipada, un horror, i un atrasu (no sabria ja quin mot triar.)

…no, no és que no ho vulgui per no voler,
vol dir que no ho faré perquè seria una cosa sense sentit.
Ja l’havia perdut, i tenia esperança que pot ser el recuperés, però, encara que et sembli rar, empassar-nos la sentència i cantarella del TC ho deixa buit d’una manera perversa, perquè “l’omple” amb un sentit que no és li és propi. Cal afegir que un element del treball és la no acceptació de semblant pretensió d’encaixonament, seria perversió i pervertit mostrar-ho segons com.

Clar que et podria proposar pot ser de fer la exposició, i ensenyar-ho, mostrar la pretensió, i acabar-la amb una foguera o alguna cosa així que fulminés els quadres i figures, i adéu. D’aquesta manera li en trobo un sentit que no xoca ni amb la realitat, ni amb el meu treball, un mínim.
Però no ho proposo, perquè si tiro per aquí prefereixo fer-ho en privat, i queda la opció de deixar-ho abandonat, sense cap més pretensió.
No té sentit, no té ara un sentit acceptable per a mi, de manera que fer una exposició formal seria un frau, em sentiria molt malament de fer engany sobre el què veig i passa. No m’ho puc permetre.

Torno a dir que ho lamento,
i no és que no en necessiti la promoció que em pogués donar,
no és menysteniment a tu, no ho vegis així, sobretot,

no ho puc fer,

……………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/183863
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170978

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!