Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

15 de febrer de 2007
0 comentaris

La Comissió de la Veritat es presentà a València amb un notable suport internacional

Notícies (bones notícies):

DISSABTE,
10/02/2007 – 21:00h

Èxit rotund de la presentació de la Comissió de la
Veritat

Notícia a vilaweb:

DISSABTE, 10/02/2007 – 06:00h

Un projecte per a donar respostes a les futures generacions.

La Comissió de la Veritat es presenta avui a València amb un notable suport internacional.

Bona notícia.
Molt bona notícia. Que no fa ni dos anys estàvem en un punt en que em semblà acabaria dominant el projecte d’arqueologia del futur. Projecte, en el tema que tractem, de qualsevol que va necessitant dir que tot és mentida (cosa que no sé com s’aguanta. Igual que quan hom vol assegurar que tot és veritat; tampoc sé com s’aguanta). I ho ha d’anar dient perquè així li sembla que justifica el quedar-se amb el què li vingui en gana.

M’alegra per moltes coses; n’assenyalo una: crec que aquests treballs formen part del que hauria de ser la fi, l’acabament per fi, del pla amnèsic dels transicionalistes. Que els ha donat ja massa fruits.

Encara podem dir més; excel·lent notícia.

Com assenyala Josep Maria Terricabras:

"(…) Això és, realment, excel·lent: per primera vegada hi haurà a Espanya una
Comissió per aclarir el costat més fosc i més terrible de la darrera dictadura.
No es tracta de venjar-se de res ni de ningú. No es tracta de voler fer recular
inútilment el rellotge de la història. Només es tracta de verbalitzar i de
reconèixer públicament els crims comesos, el terror instal·lat, les injustícies
fetes a persones innocents, a entitats i a grups cívics, polítics, sindicals. No
oblidem que, en molts casos, els efectes d?aquesta repressió de quaranta anys,
encara duren. (…)"

Responsabilitat política, podríem dir. Que serveix a moltes coses; i en el cas que parlem, a banda de necessitats actuals, hem de pensar en les generacions futures.

Jo, quan algú em diu que tant se val, que segons diu no sé qui, que segons va dir no sé qui altre, i m’ho amaneix amb un etern retorn malentès; li responc. Bé, vols de debò que t’ho accepti? I li diria que no puc. Que ja li vaig fer resposta a unes monges que feien de mestres quan m’ensenyaven història. Ja els vaig dir (o callar, però pensat fermament) que en un moment o altre podria conèixer la veritat. Que tenia clar que aquelles monges i aquell llibre mentien.

Més bones notícies:
DILLUNS,
12/02/2007 – 06:00h

Una web amb documentació antifeixista

Un arxiu de notícies i de documents de tota mena
sobre l’ultradreta valenciana.

La pàgina, que s’acaba d’estrenar amb un arxiu ben important, tant de textos com de fotos, és oberta a la participació dels usuaris, que poden afegir-hi informació. També conté enllaços internacionals d’organitzacions antifeixistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!