Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

5 d'abril de 2010
0 comentaris

I perquè vull independència política, no una de simbòlica, ni visceral ni de mentida.

En el nostre context la simbòlica seria la de CiU, que va utilitzant el símbol i marejant-lo. La visceral seria la de qui es pensa que no tenim raons ni idees bones, la de mentida és la que canten els federalistes del PSC o ICV, i la política és la d’ERC i altres forces independentistes que no reneguen de la política ni difamen la realitat, i algun altre ingredient.

Si algú es posa a bordar perquè parlo bé d’ERC no en faré cas. Perquè fa uns mesos celebro que ja no sigui penat amb desdibuix el parlar de les coses que m’agraden. També celebro la pregunta, d’avui:

“(…) Amb les misèries públiques i privades que s’han esdevingut en els últims
tres o quatre anys, algú creu de veritat que la condemna ha de recaure
tan exclusivament en ERC? I, amb els avenços (que n’hi ha hagut) tant
administratius com polítics, algú creu de veritat que ERC no se’n pot
apuntar electoralment la part de mèrit que li correspon (que no hauria
de ser poca d’acord amb la quota de presència al govern)?”

Política, dic.
Independència política, que ha de garantir-nos d’altres, per exemple:

Independència política, que ha d’acabar amb la negació i maltracte de l’estat.
Independència política, que ens dóna veu i espai al món.
Independència política, que deixa sense poder a qui ens vol fondre al seu si.
Independència com a manera de fer, com a principi, no com a final.

Perquè és clar que no ens garanteix ni que siguem guapos ni llestos, ja veiem que hi ha nacions i països independents que són bèsties i gens recomanables, de feina interna n’hi tenim.
Vull dir que ens les veiem i hauríem d’aprofitar la ocasió per a fer un canvi de
veritat, per no malmetre’n la oportunitat. Hauríem de ser respectuosos
amb el procés en que estem, i ja veiem que hi ha gent que es vol
apropiar indegudament de la realitat, que és una manera de malmetre’l,
de voler malmetre’ns, a parer meu ja que crec que el vent ens va a
favor.

En relació als símbols i l’actualitat, donat que l’aparell espanyol pretén fer anul·lació simbòlica del judici a Companys (i entenc que igual en els altres casos pendents d’arreglar) i mantenir vigent el judici franquista. Donat alhora que mira de subordinar els nostres símbols i drets als seus en forma de sentència del TC sobre al·legacions a l’Estatut de La Moncloa.

Pensen i planegen deixar que l’estat espanyol mantingui vigents els judicis franquistes? Pensen i planegen deixar que l’estat espanyol, en boca d’un TC sense criteri ni judici acceptable, que limita el món al seu marc en una fatxenderia inacceptable, ens digui el què som o no som, i ens subordini símbols, drets, historia i ….?

La jugada està molt clara, penso que aquestes haurien de ser preguntes i compromisos de campanya per les properes eleccions al Parlament. Igual que ho és la pregunta per la independència.

És interessant d’observar:

Montilla i tres caps de llista de CiU podran votar sobre la independència el 25-A

La tercera onada de consultes arribarà amb els cinc candidats dels principals partits designats

…………………………..
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/154859-esquerra-sempre-torna.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/154802-montilla-i-tres-caps-de-llista-de-ciu-podran-votar-sobre-la-independencia-el-25-a.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!