(Ens situem també en el dia 13)
Penso que seria molt interessant fer-ne recull i recordatori de ….
Pensava aquest dia en les reaccions del PSOE als gestos del PSOE.c, al que el sr. Barreda anomena argument de no votar els PGE. N’hem vist de tots colors, una bona variació en els darrers mesos. I podríem repassar alhora el que sobre el tema deien dels del PSOE.c ara fa un any en boca del sr. Iceta.
Barreda ho anomena ‘argument’, però és més aviat, i ho havia d’haver estat, un punt de força i garantia d’obtenir per aquest any simplement un finançament just i la possibilitat d’acabar amb la inèrcia d’espoli i eines associades que utilitza aquest estat contra determinats ciutadans. Una contrapartida en la suposada negociació sobre el finançament, també li en diem. Però no un argument.
Si ho digués en un sentit figurat estaríem allà mateix. Aleshores diria, com altres ja han expressat, que es va tractar d’un farol i conte d’enganyar el personal, que no hi havia intenció seriosa, però no estem davant d’un argument, i, per això mateix, no ens trobem davant un argument sense sentit.
Vull dir que allò que diu de: “ese argumento nunca
debió ser utilizado, ni verbalizado, porque no tiene ningún sentido“, no sabem a què es refereix (Ni verbalizado!! S’ha oblidat el “Ni pensado”!!?).
No sabem a què es refereix, però s’entén fàcil com un eufemisme de la seva “recomanació” amanit de la confusió de dir-li argument quan el que cal és dir-li força, acció política, enfrontament o alguna cosa així. El que vol dir és que els seus de Catalunya han fet una cosa que no els agrada als qui manen, alhora que fa gala dels seus poders de confondre els termes. (Fixem-nos que aconsegueix que ens mirem una farolejada i engany com un argument sense sentit. A què serviria aquesta confusió?)
Si em sortís aleshores amb arguments d’ús de la força respondria que no ve al cas, que no és comparable la força de tenir raons i d’exigir drets i garanties fonamentals que la força bruta en la que està pensant.
La notícia la recollia del dia:
12/08/2008
El presidente de Castilla La Mancha, José María Barreda,
pidió hoy “lealtad” y “sosiego” al PSC, al tiempo que afirmaba que
Cataluña “se tiene que acostumbrar” a que es una autonomía mas.
…….
El presidente de Castilla La Mancha, José María Barreda,
pidió hoy “lealtad” y “sosiego” al PSC, al tiempo que afirmaba que
Cataluña “se tiene que acostumbrar” a que es una autonomía mas.
…….
Barreda explicó que él no considera esa posibilidad -de que el PSC no
apoye los Presupuestos Generales del Estado sino se resuelve la
financiación autonómica, por entender que “no es razonable” y porque es
como “mezclar churras con merinas”. En su opinión, “ese argumento nunca
debió ser utilizado, ni verbalizado, porque no tiene ningún sentido”.
…….
El hecho, recalcó, es que “nos encontramos” ante un Estatuto “que hay
que cumplir”, pero insistió que “eso no tiene por qué mezclarse en este
momento con que hayan coincidido en el calendario con los presupuestos
generales del Estado”.
Calendari?
Quantitats i garanties còsmiques? Que no estem parlant de models de
finançament? O, com ell mateix en deia, de lleis i acompliments?
Més
que discutir a l’entorn de les previsions de possibilitats,
obediències, o altres dits i dites de les de veus i Barons del PSOE
sobre el nostre finançament prefereixo atendre a coses com ara: http://www.ceo.cat/finan%C3%A7amentweb2007.pdf
Ens podem preguntar:
– De debò els pressupostos generals de l’estat no contemplen el finançament de les autonomies?
–
Per què avui (el dia 13) quan li han preguntat en roda de premsa al
president de El Gobierno de España (és que l’he vist uns minuts i la
primera part ha repetit aquesta expressió a una mitjana de set o vuit
cops per resposta. I diria que a la segona part l’ha abandonada perquè
aleshores tocava dir només “El Gobierno” perquè del que es tractava no
era de fardar sinó de mostrar autoritat i alguna cosa així com
necessitat, i “discupeu, raó d’estat” m’ha semblat.), hi torno, per què
no ha respost Rodriguez Zapatero a la pregunta sobre la relació o no
relació entre PGE i finançament de Catalunya?
– I, tornant ara a la
notícia, resulta xocant el to de recomanació que preten el sr. Barreda,
és una barreixa d’amenaça, confusió, barra, i alguna assumció més que
discutible. Jo respondria que més aviat el que hem de fer és
desacostumar-nos, sense més discusió. Perquè ja hi ha prou coses ven
vistes i experimentades, no ens calen més arguments, afegiria. I de
pasada posaria sobre la taula un aclariment: ell diu que “no es
razonable” i per això no considera la seva possibilitat, ostres!!
……………………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/75559
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!