Dimecres passat em comentà en Dirun:
“Hola Sílvia,
estic d’acord amb el que dius. El que plantejo és: quin camí creus que
hem de seguir els independentistes? vull dir, que pot fer cada un dels
independentistes per col·laborar en assolir la independència?
Tu dius :“ l’Acte de Sobirania el fem entre tots”.
Crec que aquest és un factor clau. Cal que cada un de nosaltres es
converteixi en un militant actiu independentista. Tu ja ho ets, ho se.
Però no n’hi ha prou que els altres independentistes estiguem a casa
mirant el que escriviu els militants actius. Cal que tots els
independentistes ens convertim en militants actius. Per fer això hi ha
molts camins. Igual que heu fet molts, es pot obrir un bloc i explicar
les bondats de la independència a tothom qui ho vulgui llegir. És una
bona opció, però crec que per convertir-se en un militant actiu el
millor seria que cada un de nosaltres busqués quin casal
independentista té aprop de casa seva s’hi afiliés. També serveixen els
partits polítics independentistes, però en aquest cas, ha de quedar
molt clar que t’hi afilies per l’independentisme del partit i per
defensar la independència
Que me’n dius? segons tu, que podem
fer els independentistes per ajudar a assolir la independència? ho
trobo un punt fonamental que sovint no es discuteix ens els blocs
independentistes.”
Hola Dirun,
planteges:
Com és que als blocs parlem poc, i sembla ser que en general vagament sobre feina per la independència?
En
part hi estic d’acord, falta afinar les capacitats d’organització,
comunicació, coses que fessin més normal que pels blocs parléssim de
feines concretes, de compartir treballs, resultats, coneixement, plans,
etc. Que no quedés cap feina a fer per la que no s’hagi fet una crida
que arribi als qui estem disposats o ens disposaríem a col·laborar. A
banda de discrecions que siguin necessàries sí que aniria bé més
lleugeresa.
(…)
Diria,
però, que d’això ja n’hi ha, n’hi ha hagut, i que va donant fruits.
Però també és cert que tenim encara dificultats per l’autocrítica i
debat tranquil i altres aturadors. És així per pressió ambiental i
interna, per l’agressivitat de l’espanyolisme i els manteniments d’uns
lligats de por. Són dificultats que venen acompanyades per algunes
manies i vicis d’enfrontaments que hi ha a l’independentisme català,
així com alguns sectarismes, estupideses i inèrcies de reacció que
caldria abandonar. Per altra banda ens caldria més complicitats
declarades i lligades amb compromisos de confiança.
Afegiria
que
un fre a la concreció es genera també en el fet que hi ha poc debat
sobre els territoris catalans i la idea de Països Catalans, i que quan
es planteja una mica sorgeixen unes violències i confusionismes extres.
Violències i intoxicació que caldria apartar de la conversa, discussió,
planificació i anàlisi.
Crec
que ens sobren unes quantes prevencions, que ja no és moment de
resistència i pervivència sinó d’acció, que ja no toca seguir anant de
puntetes. Si superem això, i ens deixem també de preocupacions de
fotos, és fàcil que aconseguim el clic que ens falta per aplegar forces i persones, que em sembla és un altre dels problemes que apuntes. També fan falta diners.
Em preguntes: Quin camí creus que
hem de seguir els independentistes? vull dir, que pot fer cada un dels
independentistes per col·laborar en assolir la independència?
Ja
assenyales vies bones: recolzament a feines en marxa, exigència de
rigor allà on col·laborem. Estic d’acord, cal ser actiu, militant actiu
allà
on hom pot incidir. L’apropament i ajut a casals o entitats que ja hi
treballen és bo, molt. I la exigència que anotes de ser curosos que
realment es treballi bé per la independència crec que és fruit de bon
camí fet i bona cosa per la empenta que necessitem.
Aquí hi ha
feines, i en el que anoto abans n’hi ha d’altresque penso hem de fer.
De moment afegiria que hi ha una mena de coses que són les que no hem
de fer, i que a fi d’evitar-les i donar-les per acabades hem de dirigir
també el que calgui.
Hauríem de tenir clar contra què cal
actuar, i no fer-nos desgastos interns. Una cosa és debatre i discutir,
i una altra atacar. I per aquí ha ha desafinaments….., Cal que ens
defensem de
determinats atacs, però no que perdem temps i energies en
sorpreniments, escarafalls ni massa explicació d’evidències prou
contrastades. Hem d’aconseguir dirigir millor les respostes. I hi ha
coses que ja no s’han ni de respondre, de les que ja col·leccionem massa, de
respostes i cansaments.
També veig prou clar que és bona
estratègia, a banda d’una qüestió de gust i de rigor penso que
exigible, no desdibuixar la realitat. Veiem que l’espanyolisme, o
l’unionisme en qualsevol de les seves formes, a banda d’apel·lacions
més o menys complicades que fan a principis, destins o “naturalesa
política d’Espanya”, per exemple, fan molta feina d’amagar fets,
desdibuixar, negar i d’altres d’aquestes. Nosaltres no hem de malmetre
per aquí cap força i alhora penso que aquesta cura ens és garantia
d’afecció política i afectació al nostre favor.
De
cares a l’acció concreta, un bon criteri és valorar si el que pensem
fer ajuda a la
independència, al projecte, al plantejament públic, a la organització i
planificació, a la legitimació. Si hi ajuda al projecte i a persones i
grups que hi treballen fa temps, que pot ser necessiten reforços i
ajut…….
I que ho fem entre tots és una consigna i compromís d’Acte de Sobirania,
hauria de ser consigna i compromís de qualssevol que ho recolzi, i
diria que fonamental pels treballs que necessita la constitució d’un
nou estat, i per la empenta que necessitem en l’enfrontament que tenim simplement per a exercir com a
opció política.
Treballar entre tots és un factor clau. Com dius, hi ha molts camins, i
cada persona o grup pot fer feina a diferents llocs, àmbits, i de
diferents menes. Tot això ho necessita l’independentisme, com li passa
a qualssevol moviment polític. I ho tenim.
De fet diria que ha estat així que hem aconseguit que el debat per la
independència estigui ben posat sobre la taula, diguin el que diguin
els guardadors d’armaris……, hi és, i s’ha aconseguit en xarxa, en
col·laboracions i encerts. I segur que és per aquí, malgrat entrebancs,
grans dificultats i
badades, que s’ha ajudat força a anar ampliant el recolzament i l’abast de
la informació de la
opció per la independència.
A banda, d’aquest tema, així com d’eines que abastem i millores en la estratègia, penso no
aniria malament anar prenent nota (per la memòria i
les necessitats d’informació i comunicació).
Cordialment,
………………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/142001
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!