Sèrie de quatre o cinc entregues. Teníem l’entreguisme a “superioritats” de decisions que haurien de ser dels ciutadans (I). I la malaltia del siiiisme usada per fer por i foment de la mala educació (II).
Tercera: Ara podem afegir més foment: el de la estupidesa política, en varies formes. I em sembla encertat parlar-hi a partir d’algunes notes sobre el referèndum a la Constitució Europea que varem patir no fa gaire.
Per explicar-me recullo el seguiment d’aquell referèndum que va fer Josep Maria Terricabras al seu bloc. Aquí la recomanació. I, per altra banda em va bé perquè allà vaig poder dir-hi la meva.
1) Informació, desinformació. I, les nostres mans.·
La campanya del
referèndum
· Tan clarament
incomprensible
“(…) Tinc moltes altres raons per a no acceptar aquesta constitució. Però
aquesta diferència em sembla important; perquè sabem de quines coses
estem parlant, i ho hem de tractar com el que és; quelcom que està a
les nostres mans.”
2) La tria del pitjor, raons pèssimes. I propaganda de mala educació.
Propaganda pel referèndum
(1): Mariano Rajoy
“(…) Perquè el que es vol és que la gent voti en una direcció determinada,
ni que sigui per raons pèssimes. Al capdavall, els que han fet l’espot
i els que el reciten tampoc no el deuen haver entès. O sí, i tampoc no
en fan cap cas?“
· Em
semblava que no en feia cas.
“(…) i no entenc que considerem legítimes algunes maneres de moure a l’acció
política, sobretot si al costat diem que volem comportaments
democràticament madurs.“
3) Els “Únics”, demagògies. I Estat contra ciutadans.
· Propaganda pel referèndum
(2): els drets dels treballadors
“Sento per la televisió que Joan Coscubiela, de Comissions Obreres,
demana el “Sí” a la Constitució europea i fa un elogi del model social
europeu. Literalment diu que aquest és l’“únic camí possible per
continuar defensant els treballadors i treballadores”.(…)”
· Es
menysprea la institució ciutadà.
“(…) Si vaig a l’article II-88, em pregunto: la vaga, dret d’empresaris i
treballadors, ¿S’accepta en el nivell de qüestionar el model econòmic
en què treballem? ¿Què digués aquí el Tribunal de Justícia de la Unió
Europea?“
4) Engany a dojo. I misèria política.
Propaganda pel referèndum
(3): els Estats i els ciutadans
“(…) Resulta també molt fort que ZP digués durant l’acte que “la gran
notícia” d’aquesta Constitució és que amb ella “es passa de la unió
dels estats a la dels ciutadans” i que s’estableix “com a divisa la
diversitat” i el reconeixement de “les identitats i l’autogovern”.
Al·lucinant.(…)”
Del
desastre a la misèria.
“(…) Com a ciutadana trobo que sí, que la situació és miserable, encara que
no veig la diferència entre monòleg i diàleg de sords en la relació
ciutadà-polític.(…)”
5) Pressió ministerial, foment de la ignorància. I, d’entrada, la presentació.
Montilla
també?
“(…) I només faltaria que no fos així, perquè això voldria dir que vivim en
una societat segregada, potser fins i tot racista. Què té, doncs,
d’estrany que coincidim en el vot amb gent que no ens agrada gens? No
coincidiran també amb Aznar, Acebes, Zaplana i Berlusconi els que votin
que sí? I què? Deixaran de fer-ho per això?(…)
(…) Si Montilla, home tranquil, també va per aquests camins, em temo que
ens esperen unes setmanes plenes de debilitat intel·lectual i moral. No
m’estranyaria -tot i que no m’agradaria- que al final només votessin
quatre gats: a qui pot fer il·lusió una Constitució que sembla que
ningú no coneix? A qui li interessarà escoltar uns líders que usen uns
arguments tan galdosos? El perill més gran, doncs, és que aquest estil
sigui contagiós i que molts acabin no votant o votant a la babalà.
Llavors sí que s’hauria fet un servei pèssim a la democràcia.”
D’entrada, la
presentació.
“(…) Pel que fa a dos punts en que es parla d’obra feta i d’herència, el que
no puc és donar per cert que tot això és bo i mereix continuïtat. No
podem dir que tota obra feta i tota herència és acceptable. L’últim
punt de la presentació, que afirma la participació dels ciutadans, té
el problema que, com a valoració de la manera en que s’ha fet el
treball, em val més el criteri i les explicacions dels que ho valoren
com el que no deixa de ser un acord interestatal, i no una constitució.“
(…)
………………………………………………………………………….
1) http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_com
entaris.asp?ID=9164&PageCounter=0#coment
2 ) http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=9192
3) http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=9247
4) http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=9281
5) http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog.asp?ID=8994
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!