Indústries i caminars.

Entengui’s per autonomisme, a aquestes alçades de la història, com l’acceptació de ser una regió de lestat espanyol. En cap cas una preocupació per autogovern (ja és ben vist el sostre espanyol).

Vull dir que per molt que aquests dies des del PSOE estan cantant que l’estat de les autonomies han fet no sé quin salt…., no hem d’obviar que fa quatre dies (i no ens creguem que s’hagi acabat aquesta cançó) cantaven que l’estat de les autonomies estava acabat, que el que cal és més centralisme, i més mismo. Tampoc no hem d’oblidar les accions i la planificació.

Qui té preocupacions autonomistes en relació al finançament?

  – Les hi té l’estat. I diria que no és menester entrar en detalls si no és per a afinar en l’observació d’agendes i estratègies, coses que desconec. Estaria bé que se n’apliqués el mateix conte, i que renunciï a la seva sobirania, que promogui l’estat mundial, ja que aquest és el seu principal argument presentat contra la nostra independència. A veure què en dirien altres pobles, estats o països, o els mateixos espanyols.

  – Les deu tenir (per despreocupació) la Europa dels estats blindats pel què interessa: el manteniment dels mapes vells i de la precarietat democràtica. El Manteniment.

  – És de suposar que les hi té el PSOE-C, en bloc, o en la secció espanyolista (algú pot valorar quin pes té? Faran la divisió que han proposat entre PSC i un nou PSOE a Catalunya?). No sé on assenyalar-les de les declaracions d’aquests dies. Deu ser perquè és general i ja prou assumit, o que ho han dissimulat bé. Perquè es fa estrany afirmar que aquest partit tingui preocupacions independentistes.
Estaria bé que els independentistes d’aquest partit s’ho plantegin de debò.

  – Les hi té CiU, en declaracions d’aquest partit sí que detecto la preocupació autonomista. I em pregunto si tant la detecció (en contrast al què em passa amb el PSC-PSOE) com les incongruències que en mostra, puguin dur-lo a acceptar d’una vegada que el què cal és anar per la independència. Estaria bé.

  – Les hi té, em sembla que de rebot i sense gaire consciència, l’independentista que demana i mira de vendre màgia o guerra de fusells. Estaria bé que ens féssim conscients dels pressupòsits de determinades crítiques. Si l’horitzó és la independència, de finançaments actuals el què interessa és poca cosa. La raó de que caldria estar encara molt pitjor econòmicament perquè així s’aconseguirà la independència em sembla molt perillosa.

A la lògica que hi veig en moltes d’aquestes crítiques es pressuposa unes coses inacceptables i hi manca realisme (vull dir que no
s’atén a aquest món sinó a alguna idealització que celebro no es cregui
qui realment pren decisions).

Per exemple: pressuposa que un partit
independentista no pot estar mai al govern si no és en majoria
absoluta. Menysvalora i no dóna cap importància a coses que jo valoro molt i considero fonamentals,
com ho és tot el que s’ha aconseguit en la normalització de la
independència com a projecte, o les feines de fer contacte entre
catalans que no siguin per casualitats. No fa cap
valor al que veig és la guerra principal, i es perd en serrells dels
de campanya contra ERC, vingui d’on vingui.

Sobre les preocupacions de CiU celebro un petit detall sobre hipoteca: que en un dia hagi passat de dir que (subratllo jo):

“(…) “El que pretenem és tenir al costat la majoria del poble de Catalunya, i el que interessa als catalans és que CiU no quedi hipotecada amb un acord insuficient per a que més endavant puguem fer complir l’Estatut” (…)”

a dir que:

“(…) CiU, en canvi, diu que el vulnera i que hipoteca el futur dels catalans, i és per això que el rebutja de ple (vídeo). (…)”

……………………………
http://www.ciu.info/fitxa_noticies.php?news_ID=21052
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3608880

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!