14 de juny de 2009:
“(…) S’esperen dues decisions: la sentència del Tribunal Constitucional
sobre els recursos presentats contra l’Estatut i l’acord amb l’Estat
sobre finançament autonòmic. Així hem anat passant mesos i mesos. (…)”
Només mirant-nos aquests dies que han passat resulta curiós i preocupant veure quines coses són les protagonistes en el finançament de la CA de Catalunya. Curiós perquè estranya veure gent defensar amb ungles una situació lamentable (situació política, social, econòmica, informativa, entre d’altres àmbits d’afectació.) I preocupant en el sentit de proposar que s’acabi aquesta servitud i implicacions.
Penso que ens equivoquem molt en fer protagonistes del finançament a coses com el cercle viciós, trampes i foscors, centripetacions, problemes d’agenda, retardades i altres retros, disfresses varies del clàssic sotmetiment, mentides, “comprensions”, feblesa, queixes inefectives, floretes, i algun altre cansament. Defenso que a aquest problema se li escauen altres menes de protagonismes, jo tiraria per claredat, responsabilitat, consciència i independència.
A banda de tenir-hi interès, ho defenso perquè crec que parlar de negociació, lleis, institucionalitat, lleialtats, autogovern, respectes, credibilitat, confiança, xifres, model, i etc., ha quedat totalment fora de lloc. I perquè fa ser burros seguir la farsa que ens proposen el conformisme, el cofoisme, el passotisme, el confusionisme i l’espanyolisme.
A l’aposta pel canvi de protagonisme li podem afegir totes les virtuts que representen l’abandó dels lamentables, amb el plus que permet d’acció, iniciativa, obertura, camí, i segur que moltes més coses.
Com a exemples (de la situació i de problemes i feina a encarar) hi ha dues accions en marxa -L’Acte de Sobirania, i la independència– que, per importància, actualitat, significació, i també per la necessària implicació de tothom, proposo siguin considerades d’interès informatiu.
Té sentit fort aquesta proposta? Vull dir, puc pensar que algú em digui que és un caprici? O puc haver d’escoltar-me que, quina pretensió!?
Penso que és suficient el què anoto abans (actualitat, significació, necessària implicació) per a justificar-ho com a demanda i exigència als mitjans d’informació i comunicació, i als responsables polítics i socials.
Es pot dir que és una qüestió ideològica en el sentit de desqualificació per parcialitats?
No. Diria que voler desqualificar-la com a ideologia és tenir una vista molt curta, pot ser creure’s que tot, tot, tot és qüestió ideològica i voler negar unes quantes evidències. Perquè si es mira bé, el que es planteja en l’Acte de Sobirania i en la independència, és transversal respecte al que en diem ideologies, i sobretot és bàsic.
Cal afegir que és d’obligada reclamació si no és que recolzem la perversa situació actual, la involució democràtica que en suposa, La Conquista del Estado, i l’acostumat domini i model de domini dels mitjans que en part ens ho ha fabricat.
Què tenim com a lamentables protagonistes?
……………………………..
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/49403-un-mes-de-coll.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!