Ho explica Víctor Alexandre a una entrevista de la que al final recullo un fragment. I així ho vaig veure a la estrena de l’obra divendres passat a l’Auditori de Sant Cugat. Estic segura que s’han suavitzat moltes coses.
Massa, segons parer meu; i em sembla que puc justificar aquest massa simplement per la necessitat que calgui coratge per a parlar de fets que han succeït, simplement, i, perquè els versionadors oficials tenen el domini de la opinió dels vots suficients, entre altres poderios.
(segueix)
(…)
La estrena d’Èric i l’Exercit del Fènix
va ser divendres passat, i, abans de continuar entretenint-me amb
altres preocupacions (especialment la de "per increïble que sembli"),
voldria repetir
la meva felicitació a Alexandre en tant que autor de la obra; i a tots
els qui han recolzat l’Èric Bertran, a ell mateix, i afectats per
l’atac de l’aparell de l’estat espanyol.
Em
sembla que la quantitat d’informació sobre el que jo en diria l’estat
d’Espanya és important; especialment en l’estat de desinformació en què ens movem. I que ho és per moltes bandes: perquè cal
donar-la; i perquè arriba prou bé. I caldria afegir: per què cal
donar-la?
I aquí encara més agraïda com a ciutadana a tots els qui ho heu treballat.
Perquè segur que sereu acusats de moltes coses estúpides simplement per
no vendre la consciència a versions oficials o "concòrdies"
necessàries, per exemple.
En aquest sentit trobo també molt encertat la forma en que situa
l’espectador davant l’actualitat política. Davant l’actualitat
informativa, i de nassos amb noves formes de comunicar-nos (encara
espanta als partits anticomunicació que els ciutadans ens comuniquem?)
Entrevista de la que recullo un fragment:
És fidel
a la realitat?
Per increïble que sembli, tot el que succeeix al llarg
de l’obra va passar de veritat. Fins i tot he hagut de frenar-me amb la
realitat, suavitzar certs aspectes, perquè si no, el públic es podria pensar que
li estic prenent el pèl. En aquest cas, la realitat supera la
ficció. (…)"
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!