Indústries i caminars.

Primer cal situar la expressió, així sola no diu gaire cosa.

Un cas:
Ja fa uns quants anys que li ho vaig fer saber,
ara que anem cap a una desena,
puc dir de nou al cirurgià  que no,
que no “és només una sensació”,
que mitja llengua s’adorm a vegades,
i es trava o fins i tot inflama,
o es creua amb perill de mossec.
I que és sensació, però no “només”
ni una, en el sentit que ho digué.

Hi ha alguna pregunta que va quedant a l’aire.
Com és que em costà tant que algun altre professional i sabedor d’aquestes coses m’expliqués que encara sort que només s’havien afectat els nervis interns?
Quina mena de preocupacions feren que em tingués espantada un bon temps aquelles “sensacions”? Coneixem alguna relació entre el dany a algun nervi de la llengua i la impossibilitat temporal de menjar cítrics (i al principi fins i tot de pensar-hi!) a risc de salivació a raig i fins i tot dolorosa?

Ja vaig veure aleshores que era un abús, que usar la idea de només, i de només una sensació, era una manera com una altra de fugir d’estudi. Com una altra?
Hummmm, una mala manera en el context, vaig trobar. Perquè em sembla que dominava l’ambient idees estranyes sobre les sensacions i la realitat.
Em va voler fer creure que si no en feia cas, d’aquella sensació, d’aquella “només una sensació”, el problema ja no existia, ostres.
No m’ho vaig creure, però no perquè no fos creient…., que en diem, ni descreguda, que també en diem. Diria que fins i tot va fer apel·lació a alguna obediència que no veig clara.
De fet és que no hi ha xoc en que sigui sensació, ni tant sols hi ha problema en que sigui només sensació (en el fet que jo no en sàpiga d’anatomia com el cirurgià). Però sí que vaig trobar molt d’interès, i en trobo, en la pretensió i en la fugida d’estudi, així com en les qüestions ambientals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!