Desplegament dels plans, de poder pensar i parlar, a caminar.

7 d'agost de 2010

0 comentaris

Desplegament dels plans, de poder pensar i parlar, a caminar.

Sobre unitat, agost de 2010, introducció.

Sobre unitat, agost de 2010, un parell d’exercicis.

Desplegament dels plans, de problemes per aplegar a formes de comunicació.

Desplegament dels plans, de la comunicació a la marxa per la internacionalització.

Són uns quants factors que trobo formen part d’aquest pas, el de la internacionalització n’és un, del que anoto un detall. La marxa de 10Mil a Brussel·les.

Continuem:

2 de setembre de 2009: Pensar en tu.

Ara caminem, anotava aquell dia, mentre mirava d’explicar detalls de com havia anat. Era difícil, tot just començàvem a poder pensar mig en pau, i a parlar una mica millor.

23 de setembre de 2009: (Carretero) Acusa ERC d’aprofitar les consultes ‘per netejar la seva imatge’, vaja.

(lligava amb el record que) “Fa més de 31 mesos anotava la meva preocupació i preguntes sobre l’èxit
de la cantarella de 2006, en relació a …”
Ara ja en fa 42 mesos.

12 de novembre de 2009: Va saltar a les planes d’arreu del país, de l’Estat i del món.

Parlem d’Arenys de Munt. És clar que la consulta d’Arenys de Munt va propiciar un esclat d’una mena poderosa i atraient.

27 de novembre de 2009: Una Història d’amor. Del tercer moviment: Això que deia, causes guanyades.

“Hem
guanyat, hem guanyat contra les intencions i amenaces de l’estat
espanyol de prohibir les consultes civils.
Felicitem-nos, i endavant,
que
ara ve el 13 de desembre, amb trobada nacional aquest diumenge, amb una
organització civil impressionant, etc.
Consultes, les consultes
han acabat amb tantes misèries polítiques, que això comença a fer molt
de goig.”

14 de març de 2010: Al capdavant. Una democràcia amb cara, ulls i veu.

“Una democràcia amb cara, ulls i veu. Això tenim al capdavant, i al
capdavant estem la societat, la gent, els ciutadans, les urnes i el vot
informat, ben informat malgrat tot. També hi són els polítics que són
ciutadans, que no es pensen que poden obviar-ho en l’exercici de
càrrecs. Que n’hi ha molts, diguin el que diguin els homogeneïstes (els
qui sostenen que tots són iguals… i tal. Això és fals.)”

10 d’abril de 2010: I, si no em vols, no diré res més.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

Desplegament dels plans, de poder pensar i parlar, a caminar.

Deixa un comentari Cancel·la les respostes