Hi ha una confusió terrible. La que ens fem entre ‘explicació’ i ‘justificació’. Ho és en els dos sentits: quan algú que explica una cosa, especialment si el que fa és una descripció, i passem a veure-ho com una justificació. Cas en que he vist que a cops li afegim uns retrets que són escandalosos.
I ho és quan algú, mirant de justificar una cosa, es munta una teoria, i es creu que ja l’ha explicada, i ho complica més encara creient-se -o volent fer creure- que fa una descripció.
M’he cansat de trobar-ne exemples, casos; i penso que pot ser millor demanar que cada u miri els que tingui a prop.
Una mena d’esgotament similar tinc aquesta tarda amb els exemples de cinisme de l’administració de l’estat espanyol. Però no m’estaré de recollir-ne un. Perquè fa temps que crida una solució digna, justa; i que acabi amb la impunitat dels qui el varen muntar; i penso que podria ajudar per a altres abusos similars.
Si mireu al vostre costat segur que també en trobareu d’exemples com aquest. Vagi per a tots ells aquesta recordança, i la reclamació.
Es tracta del cas de cinisme del Defensor del Pueblo sr. Enrique Múgica que, s’entreté a qüestionar la capacitat d’autogovern de Catalunya, l’Estatu de La Moncloa, i les competències del nostre defensor; mentre manté impunes a persones i òrgans de l’estat que es varen muntar la operació contra l’"escamot Dixan".
L’administració espanyola manté impunes als qui han detingut, processat, jutjat i empresonat, de forma improcedent a ciutadans catalans. I una persona que ha de vigilar els abusos d’aquesta administració s’entreté amb serveis a no sé ben bé qui.
Jo penso que en aquest cas el defensor hauria d’actuar d’ofici. I, si no ho pot fer per manca de competències, que ens assenyali quina és la persona que ho pot fer.
I, a més, per aclarir millor els fets, podria demanar ajut al ministre d’exteriors sr. Moratinos. Ja que en aquell muntatge va haver recolzament o interessos d’un ministeri dels EUA (no sé si de la guerra o de intel·ligència). I segur que amb aquell país no té problemes de mapa per a situar els responsables.
(segueix)
El cinisme s’agreuja fins a un punt, que ens acusen que, si
assenyalem aquestes improcedències, estem qüestionant l’estat de dret.
Ens ho volen col·lar; però hem de vigilar i contestar-los que no. Que
no qüestionem l’estat de dret, ni les garanties de convivència
democràtica que li demanem. Que el que qüestionem és l’"Estat de Dret".
Al que li posen majúscules per així col·larnos la seva tirania.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!