Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

2 d'abril de 2007
1 comentari

Debat autodeterminació II. A l’entorn d’una notícia.

La qüestió d’apel·lar a la imatge de Catalunya, em sembla que ja s’hauria d’haver esgotat. Especialment en aquesta variant tant promíscua que diu alguna cosa com ara: hem de ser “buenos”; que, si, no, quedem malament!

Una notícia de premsa:

31/3/2007

Els empresaris carreguen contra la proposta d’autodeterminació

  1. Els emprenedors insten els polítics a ocupar-se dels problemes reals
  2. Diuen que la mala imatge fins i tot impedeix fitxar tècnics en algunes companyies
M. JIMÉNEZ BOTÍAS / A. FUENTES
BARCELONA

Els
empresaris catalans van criticar ahir amb duresa les últimes
iniciatives polítiques de CiU i d’ERC. Una mostra d’opinions de joves
emprenedors que han posat en marxa negocis d’èxit amb projecció
internacional posa de manifest que l’obsessió per centrar el debat
polític en el nacionalisme i en l’autodeterminació agreuja la fractura
amb la societat i empitjora la imatge exterior de Catalunya.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idno
ticia_PK=393022&idseccio_PK=1008&h

Llegia aquesta notícia de del plantejament que ens fa Holotúria al seu bloc amb: Què diran, a Madrid?
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/45045

Al què ens planteja David Navarrete i Camps (Què diran, a Madrid?), afegiria que és impressionant que en una qüestió d’hores, com a molt sis o set dies (i després del conte que s’han muntat amb “el boicot al cava”), s’hagin provocat aquests terrabastalls que ens presenten “els empresaris i emprenedors catalans”.

A banda que primer cal retreure que no poden parlar de Els empresaris i emprenedors catalans com si foren una sola veu, una sola classe, que n’hi ha de diferents menes; o tipus, em sembla hauríem de dir. I ens haurien de situar quins són els qui parlen al seu article.
Si no em sembla que em prendré com una ironia de la redacció d’aquesta notícia el fet que es diguin coses com aquestes:

(segueix)

“L’autodeterminació és un dret dels pobles reconegut per l’ONU. És
possible que el País Basc, Catalunya o fins i tot Galícia, puguin i
hagin de tenir un nivell d’autonomia superior a l’actual, però no em
sembla que el moment actual sigui el més apropiat per a
plantejar-se-la”, va indicar José Antonio Garagorri, responsable d’ABC
Farma, que fabrica el 60% de la demanda mundial de pegats cosmètics.

  1. Sóc un petit empresari i confirmo que no tots els empresaris pensem el que diu el periódico. De fet ni tan sols crec que ho pensin la majoria d’empresaris.
    Els que segurament ho pensen són alguns dels grans empresaris amb més poder d’influir. Aquells, per cert, que no van tenir cap escrúpol en donar dades, com a mínim "dubtoses" quan no falses, sobre el consum del cava i els efectes del teòric boicot, segons les seves conveniencies. De forma similar quan les caixes i bancs presenten resultats els increments de beneficis són estratosfèrics, en canvi  quan parlen de les comissions que es veuen "obligats" a aplicar als usuaris, diuen que les han de posar perquè pràcticament perden diners.

    A la gent li diria que lluiti pel que creu i que sigui crític amb els mitjans de comunicació i en especial amb els poders.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!