Fa uns dies que observo un detall preocupant: des d’algunes propostes independentistes s’explica que el moviment tot just ha de despertar (de la seva mà) però això és fals. Fa temps que camina.
Estaria bé que es veiés aquest detall com a problema i es canviés el plantejament.
Ho considero un problema per moltes raons, la bàsica és que si ens adonem de determinats xocs o donades de la mà en coses que hom pot veure i valorar, i trobem, sigui per engany premeditat, sigui per confusió cognitiva, sigui per limitació, per simplisme, etc., que es nega evidències, es desdibuixen fets, això ens provoca desconfiança en la comunicació, en la conversa, i en la possibilitat de treballar plegats. Tampoc no ajuda per res a la feina de convèncer votants i catalans per la independència.
Xocants. Xocs i abraçades que demanen ésser polits en tots sentits.
En relació al problema que assenyalo abans hi ha tres coses que si les cuidem, trobo poden fer d’element d’unió, eficàcia i força en el moviment i proposta independentista. I són alhora detalls que considero bàsics per a convèncer:
– Respecte intern i extern, ben lligats amb honestedat intel·lectual i cognitiva i confiança.
I res d’això vol dir anar amb el lliri a la mà.
Un cas del problema l’hi trobo a Reagrupament i algun altre moviment
independentista, va lligat a la manera com es presenten, i es tracta d’un xoc, no sé veure si decidit o de confusió, en el sentit de la pregunta:
Negar el creixement i detalls de la situació actual de l’independentisme, a què serveix?
¿Com es pretén
compaginar la realitat de que l’independentisme creix fa un temps, que
ha crescut, que es comunica millor que fa ben poc, que s’expressa
clarament, que es debat a la premsa i al carrer, que s’ha
internacionalitzat, que encara que no s’expliciti hi és present al Parlament, que ha anat guanyant en argumentació, raons i
posició pública, etc., i la idea que són ells qui ara el faran
despertar?
No ens convé confondre fets i temps, a part que ja ho fan per altres bandes, no es
tracta de tenir la força que ens dóna la consciència de la situació i possibilitats?
El creixement de l’independentisme i consciència xoca amb la narració de “futur-actual despertar” i explicació de la situació per part d’algun moviment independentista, i també xoca amb la critica que se li envia a ERC, entenc.
En tot cas no duu enlloc negar la evidència, a banda de voler anar de
la mà dels qui volen de debò que no es vegi aquest camí i caminar.
Podem afegir que en aquestes explicacions i narracions s’exageren i
desdibuixen altres coses a més del fet del creixement de
l’independentisme i la consciència.
No sé a què serveix a un independentista aquesta postura. No és
estratègia acceptable el negar el que passa, bàsicament perquè cal fer
política respectuosa amb les persones i el món si volem convèncer i diria que també per una qüestió de gust. I més
encara quan els esdeveniments beneficien l’independentisme, fa
ser burro no aprofitar la seva força. També fa ser deshonest, en els dos sentits
que assenyalo (de política bàsica i de política o moviment
independentista), de cares al projecte en comú.
………………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/137520
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!