Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
Tenim declaracions del govern en tornant de vacances:
“(…) Saura ha recordat que l’Estatut no és només una llei orgànica sinó
que és també un ‘pacte polític’ entre Catalunya i l’Estat espanyol que,
si el TC retalla el text, s’haurà de refer.(…)”
No podem acceptar-li, ni al govern ni a ningú, que a un mateix nivell de situació i discussió (aquí, la valoració i resposta de la sentència dels recursos d’inconstitucionalitat) pel que l’interessi l’estatut sigui una llei i pel que l’interessi l’estatut sigui un pacte amb l’estat espanyol.
Bàsicament, i a banda del rigor exigible, perquè en aquest ball no estan parlant de fets ni de previsions però ho pretenen. No parlen de res del què passa i ha anat passant, ni de cap previsió acceptable, sinó que juguen a marejar la perdiu i fer temps. I em pregunto: temps per què i per a què? I, com és que ens deixem marejar?
A les declaracions d’avui trobo uns quants detalls que ens ajuden a situar el problema. I sobretot hi ajuden, i molt, a valorar la gravetat i desvergonyia de la confusió, seva si ho és, i nostra si hi caiem.
Diu Saura, com a portaveu del govern, avui, que quan l’estatut és una llei el que cal és acatar-la i que l’acataran, i que quan és un pacte el que caldrà és refer-lo. Res de res, penso que li hem de respondre al govern; ni llei ni pacte, ni avui ni demà. La idea de fer canviar lleis estatals per seguir amb l’encaixament la trobo fora de lloc, i un engany polític.
Sobre l’acatament de la sentència com a llei em sembla inacceptable. Primer perquè l’estatut és una llei, i tant, però és precisament aquí on no cal acatar el que fa l’Estat espanyol. Simplement perquè ell mateix no acompleix amb la llei, ni la seva ni les que nosaltres planegem i fem aquí. A banda que està prou sabut i vist l’ús espanyol de la legislació i dels retardaments i incompliments, i no diguem de l’ús del TC, protagonista en aquest cas.
Més aviat des del govern haurien hagut de dedicar les vacances, si és que a la tornada volen par-lar-nos de legalitat, TC i estatut, a fer recull dels incompliments i les seves conseqüències. Seria millor mostra de confiança i responsabilitat. Posem que mirin de 1979 ençà, i segur que aleshores no ens plantejarien ni acatar aquesta llei ni refer aquell pacte, per simple respecte polític, i podem afegir d’altres beneficis (dignitat, atenció als fets i els mots, confiança, tranquil·litat civil, futur, etc.).
L’estatut, els estatuts que hem anat aguantant en aquesta independència eterna del fals autogovern que, que….., són lleis, incompletes i no acomplertes als nivells i àmbits que podem pensar. I pel que fa a la evidència i exemples no cal discutir tampoc…., facin recull i difusió els que ho sabeu, si us plau.
Pel que fa al ‘també’ del govern, l’estatut, si el mirem com a pacte amb l’Estat espanyol, ens duu a un compromís de respecte i d’acompliment de la llei que brilla por su ausencia, señoras y señores! I caldria afegir el respecte institucional cultural, lingüístic, esportiu, humà, entre d’altres que també ens manquen.
Vull dir que parlar de pacte amb l’estat ara fa una mica de fàstic. I em pregunto si no és premeditada la provocació, donat que ha hagut uns anys en que aquesta tàctica retòrica ha funcionat prou bé a alguns. En tot cas, inacceptable. Res a fer per aquí, tampoc.
Que algú digui què nassos vol dir:
“‘Estem absolutament convençuts que l’estatut és constitucional i que,
per tant, la sentència ha de contemplar-ne la constitucionalitat’, ha
dit Saura.(…)”
Esdevé insultant. És que de debò vol fer-nos creure, el govern, a aquestes alçades, la legitimitat i valor del criteri del TC pel que fa al nostre estatut? Res de res, govern, no els ho hem d’acceptar. El govern s’hauria d’escoltar unes quantes coses:
“Fins i tot els portaveus de dues de les principals associacions de
jutges, l’Associació Professional de la Magistratura (APM) i de
l’Associació Francisco de Vitoria (FdV), Antonio García i Marcelino
Sexmero, creuen
que el retard del Tribunal Constitucional espanyol (TC) per a acordar
un veredicte sobre l’estatut de Catalunya és injustificable i critiquen
la feina feta pel tribunal. Segons Antonio García el comportament del
tribunal en aquest cas és ‘manifestament ineficient’.”
I sobre la positura del MH President, pregunto: com és que té aquests problemes per liderar la resposta dels catalans en un tema tant fonamental? Penso que no els tindria, i no se n’hagués escoltat tampoc el consell del seu partit de tenir-los, si la resposta fos d’acatament i submissió, cosa que trobo lamentable.
Sí, ben trist l’espectacle. Oi que en el cas que els catalans sortíssim al carrer a dir que volem bona retallada, i fer-nos si es pot fer més dependents del govern espanyol, tant guapo, oh! el PSC no hauria aconsellat el President?
A la constitucionalitat del “cepillao”. Abans d’entrar a la cinquena escena, detall 2.
……………………………………
http://www.directe.cat/article/el-govern-es-nega-en-rodo-a-fer-cap-moviment-previ-a-la-sentencia-del-constitucional-espan-16113
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3623347
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3621373
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/142663
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enhorabona pels teus excel.lents comentaris. Certament les declaracions d’en Saura semblen fruit d’una torradera estiuenca. No hi ha per on agafar-ho tot plegat. Submissió i anar tirant que qui dia passa mandat empeny. Com es por dir alegrement que acataran la sentència del TC? Que pot ser ells han donat alguna vegada mostres d’acatar la voluntat de poble català? Que per ventura és un tribunal just i imparcial? I el pacte…? quin pacte? qui ha pactat no sé què amb no sé qui?
Cada vegada tenim la perdiu més marejada…la pobra! Ni amb aigua del carme la podrem recuperar!