Indústries i caminars.

Aquest dia 1, Xavier Mir va iniciar la campanya Referèndum és democràcia.

La vaig seguint i em sembla molt saludable. En dos sentits d’entrada: 1) és seriosa; i 2) ens presenta el tema de manera que ens obliga a abandonar les demonitzacions que tant han funcionat fins ara respecte al tema de la independència, i el d’expressar opinions raonades. Molt agraïda a Xavier Mir per la iniciativa.

Haig d’afegir que pot ser sóc un xic optimista en aquesta darrera valoració. Vull dir que pot ser la força de demonització encara sigui vigent, i veig clar que als polítics que dominen, no els interessa ni el respecte a la independència ni el foment d’opinions raonades. No ho sé; però sí que puc dir que a mi no m’impressiona fa un temps el domini de la opinió; de manera que m’estalvio una bona feina. Vull dir que, malgrat preocupació i llàstima que em dóna, poderosos i polítics antidemòcrates ja no m’espanten amb el vot suficient.

El que vull assenyalar és que (…)

El que vull assenyalar és que la informació, la comunicació, i el
paper que juguin els diferents mitjans, són un aspecte bàsic en la
possibilitat d’una vida en democràcia; i de referèndums reals. I que la
poca cura, els abusos en que estem instal·lats, les mancances, les
mentides, les desinformacions, i altres coses més grosses, són
fonamentals per la negació d’aquestes possibilitats.

Que hauríem
de ser exigents amb els mitjans de comunicació és ben clar. Aquí; i en
els abusos verbals dels representants polítics, és on penso que podré
centrar la meva aportació a aquesta campanya.

De moment recullo una bona recomanació que ens fa Víctor Alexandre respecte a la televisió a La degradació de TV3; on conclou:

"(…) L’espectador català hauria d’anar molt en compte cada cop que mira TV3, perquè la llengua catalana no és res més que la vaselina que facilita la penetració del missatge que ens ha de fer a tots més plurals, més multiculturals, més ciutadans del món i, per tant, més espanyols."

El
que passa és que no puc seguir el seu consell; ja que fa una mesos que;
ni TV3, ni d’altres, no miro gaire la televisió, per no dir res. El
trobo un mitjà fantàstic, bo, ric, etc., però ben aviciat i pervertit
per pors, misèries, i altres interessos que no són respectables (ni en
la pública, ni en la privada).

De moment aquesta és la
presentació. Continuaré amb la ordenació dels problemes que he vist en
els dos darrers referèndums en que hem participat: el de la Constitució
europea; i el de la reforma de l’Estatut de Catalunya. En aquells
moment em vaig plantejar unes coses que -malauradament- penso que
encara són vigents.
I dic malauradament perquè formen part del que
anomeno misèria política; i, per altra banda, segrest i violència
contra els periodistes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!