Fa poc menys d’un any (disculpeu, fa una mica més d’un any) recollia una vella nota que venia de l’octubre de 2007,
Ben mirat:
“Guerra amenaça amb suspendre l’autonomia. (…) En declaracions a Europa Press, Guerra es va
preguntar «per què la defensa que fa tot el món de la Constitució no
val per a l’article 155, que diu clarament que quan una autoritat d’una
comunitat autònoma no compleixi les obligacions que li marca la llei es
podran adoptar les mesures necessàries per al seu compliment».”
Repeteixo: Els podem respondre: Boca grossa. Univers petit. I cor minse.
Però no només per a quedar-nos a gust, sinó per plantejar de manera clara i decidida una reclamació a uns governs d’un estat sota el que estem (o al que pertanyem) i que necessita de la violència perquè no vol parlar. Que no vol parlar perquè queda desmuntat, i que ens passa la factura als contribuents per tres o quatre bandes.
Qui ens defensa d’aquest abús, reiteració, reiteració, reiteració, etc.? Com gosa algú argumentar aquí, encara, vist el panorama, i amb les exageracions que fan visible ja fins el llautó més amagat, dir que ni a Europa ni aquí no hi pintem res i que només podem expressar allà i aquí el que ens permeti aquest estat encegat, que es tapa les orelles, i que necessita d’aquests manteniments?
Em sembla que les ilegalitzacions (de ciutadans i de partits polítics) que han fabricat, legislat i aplicat els dos darrers governs de l’estat són bona prova i exemple del que assenyalo. Ens trobem davant d’una, com a mínim, doble necessitat de violència. La que en necessiten a la societat i la que necessiten practicar per enllosar les idees, expressió d’idees, pensament, projectes polítics, i moltes altres coses.
…………………………………..
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/117624
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/42558
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La millor i única reclamació que s’ha de fer és la següent:
Preparar-nos per a l’èxode polític d’Espanya. Enfocar tots els nostres partits a aquest objectiu. Preparar el Poble de Catalunya per a la ruptura sentimental i pràctica amb Espanya.
Agradin o no és l’únic camí possible.
Aleshores pel simple fet de ser un estat la nostra llengua serà oficial a Europa i no haurem de pidolar enlloc el que és ben nostre.
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)