Indústries i caminars.

Una curiositat:

de matinada he trobat una pàgina al Facebook, amb aquest enllaç i nom, que entenc està desactivada ara, ja que duu a la pàgina d’Inici:

http://www.facebook.com/pages/ACONSEGUIM-1000000-DE-PERSONES-PER-UNIR-ELS-GRUPS-PER-LA-INDEPENDENCIA-/391009506787?ref=mf

Se m’ha fet estrany i pensava deixar-ho passar, perquè veia discussió en to massa violent, massa en relació al que considero demana l’actualitat. Però, com el plantejament m’ha semblat encertat (propostes i feina, he entés que exigia, en to una mica irat, qui havia fet la pàgina), he mirat de participar dient com ho veig i com m’ho miro. He proposat prioritats i treballs que em semba ens calen. Però ni idea de si ha hagut resposta, ja que no hi ha ja la pàgina. Em pregunto quant ha durat, com ha anat.

He copiat el que he comentat:

“Penso que per unir-los, els grups per la independència, els votants independentistes podríem
fer un manifest i compromís públic. Alguna cosa com ara: no votarem cap,
cap, cap candidatura a les eleccions al Parlament que no tingui, digui,
i comprometi ben clara la postura i programa que presenta.

I com a
primer punt exigim el de signar per una coalició en el tema de la
independència i el referèndum d’autodeterminació.

(caldria afinar bé per
no deixar lloc a cap eufemisme)(podem plantejar-nos ja les preguntes
que ens poden fer els contraris a la independència i les que no hem de
deixar passar. Una de nostra, per exemple: quan es parla de temps que és
menester, si no es diu clar, hem de demanar per a quines coses ens és
menester, sinó només s’està parlant d’esperar, i no és acceptable perquè
cal fer feina i caminar.)(Hi ha molta feina feta a l’abast del debat,
podríem fer un recull a partir d’alguna idea fina de prioritats, i ser
més exigents també a nivell intern.)

El manifest públic i la
exigència crec que aniran bé a tres bandes: la de deixar sense espai les
bestieses de l’espanyolisme contra la independència, la d’obligar en
general els partits i grups que maregen o intoxiquen encara, i la de no
permetre la lamentable ambigüitat en que s’han posicionat fa un parell
de mesos (o menys, em sembla) una part del votant independentista
mobilitzat, que s’ha empassat contes com ara el dels “graus de dret”,
dels “graus de sobirania”, els dels “despertadors” i etc.

Per
començar a polir una mica l’enteniment podem marcar sense descans a
qualssevol líder (polític, d’opinió, mediàtic) que maregi els mots, que
enganyi pel que fa al dret, la independència, situació. Feina que penso
ens durà també a deixar-nos de discussions estúpides, ja fetes i
aclarides. Però cal ser rigorosos, perquè hi ha molta estupidesa en
declaracions i discursos, lectures d’aquests, l’anàlisi, observació i
crítica. Algunes marejades bàsiques encara, i apropiacions indegudes del
que esdevé? (s’entén bé així?)

(Per exemple, i és una cosa que pot
anar bé per descansar-nos de determinada feina, podem deixar de
creure’ns tant a gust les versions oficials i tòpics vells sobre com
anem, com som, que fem. No ho sé, pot anar bé el mirar-nos bé el què
passa, encara que se’ns faci estrany, sense voler negar-ho. Podríem fer
un llistat de tòpics tronats que ens trobem, i diria que així podrem
tenir una experiència, diguem-ne, de millor qualitat. Segur que així
podrem abandonar coses com ara la confusió entre pluralitat i manca de
capacitat política. I diria que tampoc no ens equivocaríem tant fàcil
davant previsions, proclames, suposades descripcions, i fins i tot
prescripcions…, que són intoxicacions o abusos verbals que arriben a
dur-nos a negar la pròpia experiència.)

(no trobo la carta que es
suposa hauria de llegir per aquí, si es pot obrir un apartat de notes,
van bé per a registre i arxiu)(i penso que la millor candidata a la
coalició com a estructura? eina? lloc? manera? on aplegar els grups és
Suma Independència)”

En relació a aplegar forces, al matí llegia:

Per una nova crida Nacional

i: Canela,
Laporta i Bilbeny

Avui a Amer hem fet parada d’Amer Decideix a la Plaça. Hem conversat força, i un tema recurrent ha estat el paper del President, que està fent i dient sobre les consultes. Hi ha acord en que estan mostrant por a la democràcia, a la política, a la participació i responsabilitat dels ciutadans. Un model caduc, i de por. En això també he trobat acord, així com en la preocupació de què cal fer davant el que tenim clar és un abús de poder. Com denunciar que el màxim responsable polític usa tàctiques i tècniques de fer por a qui hi confia cegament, o està desinformat, o marejat de tant que menteixen uns i altres grups dels contraris a les consultes?

……………………………
http://sumaindependencia.cat/
http://www.aragirona.cat/editorial/1465/per-una-nova-crida-nacional
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/163430
http://www.amerdecideix.cat/2010/03/amer-decideix-al-carrer-27-de-marc-de-2010/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!