Indústries i caminars.

Recull la notícia:

El president del Parlament Europeu ara en contra de la independència de Catalunya

Sobre la notícia he comentat:

El president del Parlament europeu parla de solucionar problemes, en això hi estaria d’acord, però no estic d’acord ni en què considera problema, ni en un cert to de no voler encarar els problemes que hi veig.
En la qüestió del català li diria que més que davant d’un problema seu o del Parlament europeu, estem davant de polítiques comunitàries arbitràries, sota la excusa de l’esquema estat-nació vell, i d’una postura parlamentària que no respecta els drets lingüístics. Problema, pregunto, del president de torn o de la eurocambra com a institució? Estaria bé situar-ho, encara que suposo seria de la institució, i de tots plegats.
La resposta que dona sobre la necessitat de conèixer el parer dels espanyols en aquesta qüestió per prendre partit com a parlament europeu no és més que un cas del fet que estem a l’Europa dels estats-nació vells, i no, encara que així ho diguem, davant l’Europa dels pobles. Aquí tenim un problema tots plegats també, i sembla que per a ell no ho sigui. Caldria assenyalar-li.
I fer-ho amb una mica de serietat i amb mala llet de la bona quan ens considera espanyols, i no catalans, per a aquest punt, però després se’ns refereix com a catalans per demanar-nos que votem a les eleccions europees.

Diu: ‘…. trobar solucions en el marc dels estats i les nacions que existeixen ara’, mostrant-se contrari a la independència de Catalunya.
Aquí caldria senzillament recordar-li, per si no ho ha vist, que és precisament aquest esquema el que és problema, i que si la UE no ho sap gestionar, si la UE sembla que no trobaria la manera d’aplegar i servir a pobles independents nous o recuperats, i fora d’aquest model, és ell com a president de torn que ha de plantejar el tema, però de cap manera no ho pot fer tornant al seu principi d’estats-nació vell. Pressuposa el que vol demostrar, i, o és cruel o és que vulgui negar el que per dir-ho curt és una sèrie de cegueses, encegaments comunitaris, i abusos polítics que la CE ha permès i s’ha permès en el passat proper en nom de determinats manteniments.
Pot ser també cal que li assenyalem que el ser o no contraris a la nostra independència és problema i responsabilitat nostra, i que expressar-ho com ho fa pressuposa dues coses, les dues inacceptables.
La primera és que utilitza el càrrec per alimentar la inèrcia de dominació del vell model d’estat-nació i fer-ne propaganda d’alt nivell, i que no sé ben bé si això depassa les seves funcions. La segona és que per no haver de pensar que vol realment la desaparició dels catalans el que hem de dir és que en pressuposa la inexistència. A això cal respondre de dues maneres: que observi i analitzi sense allò que es posa als animals perquè no vegin l’entorn, i que la metafísica no s’ha de fer als Parlaments, que això és un abús de poder.
El punt en que parla de Guantànamo crec que mostra un descuit greu, però abans li preguntaria: de quin terrorisme parla? Del dels estats? Ja ho sé que no, seria una pregunta d’inici per demanar-li que sigui més clar, i que no disculpi aquest terrorisme. Perquè obviant-lo, diria que ho fa.

……………………………………….
http://www.cronica.cat/noticia/El-president-del-Parlament-Europeu-ara-en-contra-de-la-independencia-de-Catalunya

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!