Diria que és la visualització i la visibilitat el que fan un ambient calmat.
Li dono voltes fa uns dies a aquest tema i no veig clar si es tracta de calma, però és el que més s’hi assembla al que vull dir.
Diria que ara és menester acabar amb algunes discussions, i anar per feina: cap a una feina de posar sobre la taula què ens és menester en la independència política. Quines coses hem de plantejar, decidir, crear, abandonar, fer, etc. I que una feina interessant és la d’explicitar-les.
Penso que s’haurien d’abandonar discussions com les que, per exemple, es presenten en termes de "possibilitats" o "impossibilitats" polítiques amb pretensió metafísica.
Diria que estàvem ajupits, hem aixecat cap, hem alçat el cap, ens veiem, i ens hi veiem (en un sentit ampli de "veure"). Aquesta cosa que he anomenat calma, i que penso pot ser es deu a la relaxació de la feina que s’ha anat fent contra criminalització i silenciament.
M’han suggerit aquesta priorització de la feina una idea de seny que no m’agrada: La Catalunya del seny
(…)
………………………………………….
http://independencia.corank.com/tech/story/la-Catalunya-del-seny
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!