Oh! al fin y al cabo….. Així vaig anomenar l’altre dia a un comentarista anònim que deia així:
“Son españoles
El
pensamiento catalán, si existiere, sería al fin y al cabo pensamiento
español. Siempre restando, nunca sumando. El nacionalismo es
provinciano. O quizás se segmenta el pensamiento catalán porqué en
realidad Eugenio de Ors y compañía no podrían competir con la
grandiosidad de la obra de Ortega y Gasset, Zubiri, Baroja…
Kropotkin
Enviat per: anònim – 24/11/2008 12:48:28“
“Oh! si existiere….
Ah! si se segmentara o segmentase….
Ai! pobrecillossss….
los acomplejados….”
Aquest “al fin y al cabo” sí que n’arriba a afirmar de bestieses en poques línies…..
Podriem començar a contar-les….
O podriem anar excalmant-les….
Però molt millor em sembla que les bandegen sense gaire mirament, que ja són prou conegudes i “efectades”, i a més hi ha altres prioritats i treballs més interessants. Com bé li responen allà mateix: com a mico restarà vostè.
El regitzell de restades i summmuades d’aquest anònim l’heu de situar al bloc d’en Josep Maria Terricabras i l’apunt (que recomano) on ens parlava del Simposi dedicat a Eugeni d’Ors que s’ha fet aquesta setmana passada a la UdG. Molt interessant i oportú que ens preguntem i plantegem alguns problemes i embolics d’idees.
Com ho són d’interessants i oportunes les raons que explica en Xavier Mir per finir la vaga de bloc. M’alegra.
……………………………
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=18963&PageCounter=0#coment
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!