Montilla conclou, però, que l’abstenció equival a satisfacció amb el que mana i llestos.
Ens ho situa molt bé Ramon Tremosa i Balcells, al costat d’altres detalls molt interessants, a un article que llegeixo a l’Avui: Una derrota cívica i democràtica de tot el país. Abstenció diferencial.
Jo li plantejaria a José Montilla, com a president de la Generalitat de Catalunya (com a polític li plantejaria altres coses):
Així ho veig:
Que vostè digui això és digne de resposta clara. N’hi han, i, a banda de les que responen en clau d’interessos del mateix tipus que els que crec el mouen a afirmar aquesta bajanada, espero les atengui, assumeixi. i que no faci creure als ciutadans que confien en la paraula del president del nostre govern una cosa com aquesta.
I que no faci tampoc com en altres qüestions bàsiques de seguretat ciutadana (com ho són els atacs de l’Estado i el nostre Interior als perseguits -passats i presents- pel franquisme i altres dictadures d’aquesta tradició. Com a exemples per situar-lo: "lleis de memòria", confusionismes, detencions improcedents, "Ley de Partidos Políticos", estupideses i abusos de poders ministerials pel que fa al retorn dels documents "recuperats" (quin cinisme) per Franco i cia; etc.) això que en diem amagar el cap sota l’ala.
De fet esperaria que aquesta fora la gota que fa vessar el got d’anar aguantant més i més atacs a la possibilitat de ciutadania i democràcia. Perquè, a banda de representar un bon cas on visualitzar fins on ens pot portar; alimenta una confusió bàsica que intentaré explicar-li al final.
Que ho pugui pensar no és problema; però que s’ho pensi és digne de desqualificació com a analista; a nivell intern i a nivell extern. I no només pel simplisme; que ja representa un problema.
De fet és difícil acceptar anàlisis d’esdeveniments polítics quan es pateix tant d’electoralisis -podríem dir-ne-, partidisis cega. Això és un mal prou normalitzat; però això no li treu ni gravetat, ni el justifica.
Que s’ho cregui és digne de preocupació. I aquí m’adono que pot ser ho hagi afirmat com a part del PSC (PSOE; eleccions generals espanyoles, i altres coses que no sé). Però em sembla que puc defensar que, per davant d’aquestes coses, com vostè és el president de Catalunya (de moment comunitat autònoma, tot i que sembla que ni això respectem), es dirigeix als ciutadans d’aquest país en general, i no als que, i de forma cega, estiguin amb el seu partit. Digne de preocupació; sí.
Que ho vulgui fer creure i veure és horrible. I espero no ho aconsegueixi. Ni vostè, ni ningú.
Ens diu que l’abstenció és resultat d’una satisfacció amb qui mana. Això s’assembla molt a una confusió bàsica que crec és mortal per la democràcia , per la convivència, per la intel·ligència, per l’enteniment, entre d’altres necessitats humanes.
Es tracta de la confusió entre ser crític i ser criticaire, de la ma de l’engany de creure’s que acceptar una cosa no ha d’implicar capacitat crítica. I, en la nostra tradició, agreujat -l’engany- amb la creença que qui calla atorga; fins i tot a preu de la mort.
(…)
………………………………………………………….
http://paper.avui.cat/article/dialeg/84006/abstencio/diferencial.html#
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!