Haig de treure’m del cap d’un cop aquests processos electorals
espanyols. Però no vull dir d’un cop de roc, ni de martell o piconadora
si anem afinant. El que vull dir és que d’una vegada haig de treure’m
del cap els resultats i processos electorals espanyols.
Ben de la mà
d’aquesta idea va la preocupació per que, quan fem l’estat propi, i
organitzem les bases de la organització política (diguem-ho així?), com
farem per dissenyar una eina que garanteixi uns processos electorals
acceptables, en el que en diem la era de la comunicació i la
informació? I vull dir que m’encurioseix, no que ho trobi dificultós.
(…)
Si algú es pregunta ara a què treu cap aquesta preocupació li diria
que els processos electorals (que fa un temps considero clarament
il·legítims per moltes bandes), el canvi polític, les novetats pel que
fa als mitjans i al tractament de la informació, la comunicació que
permet la xarxa, i el convenciment que dir-nos “societat de la
informació i la comunicació” denota que en aquests àmbits s’hi juga
molt el poder, em duen al que no sé com podríem anomenar, i que hauria
de recollir la solidaritat que necessita aquesta situació. Solidaritat
intel·lectual, i alguna altra que entren en joc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!