Indústries i caminars.

Del weblog de Josep Maria Terricabras:
La cimera.
Demà passat hi haurà cimera franco-espanyola a Girona. S?anuncia que el
barri vell de la ciutat es ?blindarà?: es tallarà la circulació, es
prohibirà l?aparcament i la vida quotidiana de la gent quedarà greument
afectada ja des de la vigília. L?ocupació policial de la ciutat
recordarà -i millorarà- les ocupacions ja sofertes en temps de la
dictadura i la que es va produir durant la visita que hi va fer fa anys
el Príncep de Girona.

Les autoritats treballaran, sembla, i dinaran, segur, a la nau central
de St. Pere de Galligants. Perquè els mandataris no siguin molestats,
… (continua)

… els cordons de seguretat seran rígids, de manera que ells puguin
decidir si la MAT tira endavant sense que els ciutadans que hi estan en
contra puguin dir res. Tampoc els estudiants contraris a Bolonya no
podran fer sentir la seva veu o l?hauran de fer sentir tan lluny del
lloc de reunió de les autoritats que, per molt que cridin, aquestes no
els sentiran. Així s?aconseguirà un entorn de cotó fluix i de color de
rosa, que es veu que és allò que volen els representants democràtics,
en comptes de voler conèixer què pensa la gent.

A mi, em sorprèn cada dia més que els que han estat triats pel poble,
vulguin mantenir el poble que els ha triat ben lluny. Les excuses de la
seguretat són difícils de mantenir. Oi que, quan fan campanya
electoral, no tenen problemes de seguretat i poden fer banys de
multituds i coses semblants? Cada dia resulta més clar el divorci entre
l?elegit i l?elector. Ni les preocupacions d?aquest són les d?aquell,
ni els dinars i els carrers d?aquell són els d?aquest.

Comentari:

S?acaba el conte, si ens mirem el món.

Faig
una proposta a aquests personatges tan envaïts de misèria política; i a
tots els qui els aguantem. Si no són capaços de fer política per al món
i per a les persones, fem-los una habitacioneta ben mona, amb un bon
assortit de Monopolis, Risk, i el que sigui menester. (Fem números;
crec que ens sortiria poc car; i que en poc temps ja ni ens caldria, ni
els caldria. Una bona transició.)
Que juguin allà com els infants que
se?ns presenten, en una habitacioneta amb núvols roses, ben maca i
plena de resolucions dolces; cegueses, i manca d?efectes. Amb una
secció ben assortida de les dosis que necessitin de les adormidores i
amnèsics que ara donen al poble suficient (al que necessiten per
creure?s que han estat triats), i que deixin al món tranquil!
Que vagin
fent. El proper pas em sembla que és una recollida d?impostos, un
govern, unes decisions; interessos, il?lusions, projectes, mirades,
etc., del poble de debò, paral?lela d?entrada, i de seguida
substitutòria dels seus contes. Substitutòria dels seus contes,
comptes; i també de les presentacions com la que ara pretenen a Girona
(sobre això pensava aquest matí si algú porta el compte dels diferents
llocs on el president espanyol i altres representats d?aquell imperi,
han anat triant per a fer aquesta mena d?escenes).
I els qui ho veiem i
podem fer alguna cosa també hem d?anar fent. Per començar, diria que un
punt molt bo a veure, és que la seva capacitat d?engany minva un xic
cada dia.
Un segon punt significatiu és que els qui diuen que "no volen
saber res", fa un temps que ja no tenen la concessió de la idea que ?si
les coses em van bé, és que sóc bo?; vull dir que el acomodament ja no
serveix com fins ara els servia.

Enviat per: smartinez – 14/11/2006 10:39:40

Podem
tenir també present, per decidir-nos, les maneres en que darrerament
parla el president espanyol sobre "LOS violentos". Per si no tenim
suficient amb el poc rigor amb que parla i considera la violència. O
per si no ens adonem que acceptem sense miraments les violències
d’estat.
Jo
proposo manifestació amb cançons; amb cançons tranquil·les que ens
ajudin a treballar per acabar amb aquestes maneres polítiques
insuportables. Amb cançons que ens ajudin a valorar-nos i a deixar de
creure que al món sobrem gent. Amb cançons que els deixin ben clar als
suficients que no totes les formes de govern són autoritàries. I que
ens portin a contrarestar les adormidores i pors amb que ens emboliquem.
Em
varen explicar que totes les persones que vivim al món, si ens posem
drets uns al costat dels altres, ocupem l’espai físic de mig Catalunya.
No sé si això és cert, o si és molt més o menys. Però la idea em portà
a veure una de les seves pràctiques de por: la seva confusió entre
democràcia i demografia, la nostra confusió entre coneixença i solució
de possibles problemes amb l’acceptació de sacrificis humans.
Aquests
mandataris estan acabant amb moltes bones coses que tenim. Entre elles
molts sabers, coneixements, coneixences, idees, projectes, etc., que
espero aviat hagin de tractar NOMÉS, fins que es curin de les seves
bajanades governamentals, en l’habitacioneta rosa de cotó fluix.

I la gent que no volem fer arqueologia de futur, podrem treballar i viure sense les seves pors eternes, seculars, impossibles.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!