Indústries i caminars.
Bloc de Sílvia Martínez
#10Juliol En tot cas crec que els catalans ja ho hem vist i ho tenim clar.
Notícia:
Òmnium proposa una manifestació ‘massiva’ el 10 de juliol
Demanarà a la classe política que no acati la sentència i que continuï funcionant segons el text votat pels catalans · La situació conduirà a un xoc de legitimitats
“La voluntat d’Òmnium és aconseguir una manifestació històrica, ‘massiva i unitària’, que recorreria Barcelona amb un lema que resumís la idea que ‘ningú decideix per nosaltres’ i que ‘som una nació’.
Per Casals, després de la sentència la ciutadania estarà cridada a una manifestació ‘massiva i unitària’ en defensa de la ‘voluntat del poble de Catalunya’, amb data probablement el pròxim 10 de juliol.(…)”
Comento:
“La voluntat, que hem anat mostrant bé i tranquil d’ençà el 18 de febrer de 2006 en el que podríem dir plena època de l’Estatut reforma i retallades, que acabà ahir, on i quan comença l’època de la resposta catalana.
Bé, “Som una nació, ningú decideix per nosaltres”, el lema no es limita a l’estatut referendat, té més abast a diferents bandes. Perquè és clar que la crida no es pot limitar a la defensa de l’Estatut, tindria poc recolzament, recolliria poques voluntats, crec que cal afegir.
I és que la cosa és molt més grossa, i aquí faig una crida especial a la entitat Òmnium donat el seu paper i propòsit: llengua, cultura i país. La pretensió constitucional (ara ja explicitada però patida per Catalunya fa molt, i molt) de mentir història i realitat és molt greu, i en aquesta sentència m’oloro que en podem trobar bona condensació. No sé si queda recollit en la crida, diria que no, i crec que les entitats i figures culturals, així com les tècniques i de coneixement d’aquests temes, d’alguna manera ho hauríeu de recollir. I en defenso la importància perquè aquest és un xoc que no podem passar per alt. Crec que la resposta catalana ha de ser àmplia i de qualitat.
Per vàries raons, i pel que fa a la manifestació per una en particular: ha de quedar clar que la defensa de l’estatut no és el mateix que la defensa de la voluntat dels catalans, ni de la seva dignitat, ni res semblant. I és que no es pot dissimular de cap manera que això és un final, sí. És un final de la etapa autonomista (no podem obviar l’actualitat a l’estat espanyol, …negar ja la història mentre passa) i és el final d’uns anys de pors, enganys, comèdies i tortura constitucional. No podem passar per alt el que ha estat el procés de reforma fins arribar a ahir.
En tot cas crec que els catalans ja ho hem vist, patit i que ho tenim clar. I la experiència i caminars d’aquests anys de moviment, fins arribar a la expressió de gran qualitat democràtica com ho són les consultes populars sobre la independència, ens han donat bé la mida de la desinformació. Ningú no podrà ja desdibuixar la expressió del carrer, ni el que entenem; ara ja no manen les fotos, sinó els sentits i enteniment propi. És una petita passa, si voleu, però ha estat el principi i la via ferma de l’independentisme, i no és casualitat.
Vull dir que no obviem ni vulguem suavitzar un problema i xoc fonamental aquí. A més del xoc de legitimitats, que en diem, i de sobiranies, i el que encertadament assenyala el President del Parlament com a crisi d’estat, veig un que de cap manera hem de passar per alt: de moment hi ha un únic plantejament polític de resposta catalana que no hagi de mentir la realitat ni amagar-nos la realitat, és el projecte d’independència. D’aquest anem passant per diversos enganys, i mesenganys, i abusos de diferent mena, fins arribar al detestable principi de la indissoluble. Pot sonar gros, però és que, a més de ser el lema de la sentència, d’un Tribunal al segle XXI, no ho oblidem, ho és dels qui ens volen quiets i callats, ho va ser de la dictadura franquista, i que parlin els historiadors seriosos…….
Aquesta setmana Europa fa retirar els símbols franquistes espanyols de la Cambra europea, i entre ells el lema “Una Grande i Libre”, no ens l’empassarem ara per aquí en forma de sentència. Com li deia ahir al President: autogovern, autoafirmació, respecte, catalans, Catalunya, no són l’Estatut, ni el de La Moncloa ja no era prou (“se lo havían cepilaoo”, no ho recordeu?). Aquestes coses no hi tenen lloc al marc i lectura del marc constitucional espanyol. És així de clar el moment, ho direm clar i fort, caldrà escoltar-ho.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!