10 de juliol de 2010. El lema és clar: Som una nació, nosaltres decidim.

3 de juliol de 2010

0 comentaris

10 de juliol de 2010. El lema és clar: Som una nació, nosaltres decidim.

El contingut possible també és clar, no sé com encara es confongui algú, o pretengui confondre quan és el cas.

Tenim:

Òmnium proposa una manifestació ‘massiva’ el 10 de
juliol

Demanarà a la classe política que no acati la
sentència i que continuï funcionant segons el text votat pels catalans ·
La situació conduirà a un xoc de legitimitats

…en defensa de la ‘voluntat del poble de Catalunya’, amb data
probablement el pròxim 10 de juliol.(…)”

Lema: Som una nació, nosaltres decidim.

Espot:

El President va intentar encaixonar en aquestes paraules la defensa de l’Estatut de La Moncloa, i no se’n va sortir. També hem trobat independentistes que s’hi han afegit a posar aquest parany, a fer relleu ara que el PSC-PSOE no ho pot vendre. Aquest desdibuix i algun altre van rondant i rondant, i crec que no ens en podem permetre cap: ni fer-ho ni passar-ho a ningú.

És en aquest sentit que abans he fet toc d’atenció per un titular sobre el lema. I és en aquest mateix sentit que dimarts 29 de juny d’enguany anotava aquesta reflexió i crida dirigida a Òmnium, com a l’Entitat que és i com a a convocant de la manifestació:

“La voluntat, que hem anat mostrant bé i tranquil d’ençà el 18 de febrer
de 2006 en el que podríem dir plena època de l’Estatut reforma i
retallades, que acabà ahir, on i quan comença l’època de la resposta
catalana.
Bé, “Som una nació, ningú decideix per nosaltres”, el lema
no es limita a l’estatut referendat, té més abast a diferents bandes.
Perquè és clar que la crida no es pot limitar a la defensa de l’Estatut,
tindria poc recolzament, recolliria poques voluntats, crec que cal
afegir.
I és que la cosa és molt més grossa, i aquí faig una
crida especial a la entitat Òmnium donat el seu paper i propòsit:
llengua, cultura i país. (…)”

Per això també remarcava i demanava:

“(…) Crec que la resposta catalana ha de ser àmplia i de qualitat.

Per
vàries raons, i pel que fa a la manifestació per una en particular: ha
de quedar clar que la defensa de l’estatut no és el mateix que la
defensa de la voluntat dels catalans, ni de la seva dignitat, ni res
semblant. I és que no es pot dissimular de cap manera que això és un
final, sí. És un final de la etapa autonomista (no podem obviar
l’actualitat a l’estat espanyol, …negar ja la història mentre passa) i
és el final d’uns anys de pors, enganys, comèdies i tortura
constitucional. No podem passar per alt el que ha estat el procés de
reforma fins arribar a ahir.”

Suposo que per alguna raó com la manca de fermesa expressada encara ens trobem que hi ha qui diu que és manifestació de defensa de l’estatut. Crec que aquí no hem d’acceptar ni predibuixos i desdibuix. Ja vindrà el dia 10, i com és una expressió tant bàsica i necessària, els qui tenen por ara a la manifestació, els desitjo un mal de ventre. Perquè: perquè s’ha de tenir mala llet de la dolenta per fer barreig de la por amb aquest moment (sigui aquesta donada o acceptada, tant se val), i em sembla que em puc permetre mala llet de la bona per a fer balança (és evident que el meu desig de mal de ventre queda en la frase i res més.)

Fa unes estones tinc notícia que hi ha diaris que parlen de manifestació de defensa de l’estatut…, inèrcia? descuit? Com hem d’entendre els catalans aquesta informació? Hem d’entendre que s’ha canviat lema i contingut i no ens hem assabentat?

http://www.vilaweb.cat/noticia/3750788/fotografia-familia-dentitats-personalitats-donen-suport-manifestacio-10-j.html

“…el seu suport a la manifestació del 10 de juliol vinent en defensa de
l’estatut.”

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/190516-desenes-de-personalitats-i-entitats-escenifiquen-el-seu-suport-a-la-manifestacio-en-defensa-de-lestatut.html