De micos, palaus i condicio humana…
El dia ha comencat a les 9:30 del mati! Amb la intencio de veure els voltants de Jaipur, el driver ens esperava a la porta amb un guide (GUIA que nosaltres no sabiem res de res que havia de venir) Hem entrat al cotxe i els dos ens hem mirat sense saber que passava, On ens portaven? Per que venia un guia -que s’ha presentat dient que seria el nostre guia personal durant tot el dia-. A mig viatge molt amablement -s’i si amablement- els hem dit que nosaltres no sabiem res de que teniem un guia i li hem preguntat que si haviem de pagar. Ha repos que no que erem els seus -personal guests- Convidats personals- i que nomes si voliem al final li podiem donar una propina. Li hem deixat ben clar que nosaltres no pesnsavem amb guia i queja ensa estava be anar sols, pero ell ha dit que no , que no patissim i gaudissim del dia. -IF you are happy, I’m happy -(Frase que tots els indis diuen als turistes…)
Be doncs ja que semblava tot entes hem anat ab el guia, el xofer i el cotxe cap a l’Amber Fort. Aquest es un fort situat a un poblet a uns 10 km de Jaipur i de fet hem anat al palau que hi ha dins del fort (anna de… <- parida del Jordi). L’ascens ha estat de categoria. Hem pujat al llom d’un jove elefant de 30 anys -en viuen 100- que ja estava fet una mica caldo!!!SSon molt alts, es mouen de costat a costat, paren a pixar i cagar-siguem fins a orinari defecar- al mig de la pujada i tot cau rodolant;moment que el conductor aprofita per intentar-te vendre un estri de ferro amb punxa que ell fa servir per conduir l’elefant. Tot i aixi li hem dit que no mentre al mateix temps ens feien una foto des d’abaix -que obviament despres hem hagut de pagar previ regateig…
L’arribada a dalt el "guia sorpresa" cal reconeixer que ens ha fet un bon tour i ens ha explicat fil per randa les curiositats del palau. El mes impressionant la sala de miralls, l’habitacio d’hivern del Maharaha. – Mireu que espavilat aquest que va tenir 35 queens…
Era una sala amb molt treball pero que resultava molt lleugera, plena de mirallets petits que reflectien tots els colors dels visitants.
Al a tornada el "guia sorpresa" i el xofer volien tan si com no que anessim a dinar a un restaurant;quan han entes que no, ens han portat fins a la porta d’una coperativa de teixits i ens hem hagut de quedar al cotxe i ara si que sense parlar amablement, els hem dit que voliem anar a donar una volta a Jaipur SOLS, que dinariem on volguessim i que despres nosaltres diriem on anavem… Aqui el guia ho ha pillat i ha marxat enfedat (al mateix temps hem pogut recuperar el bon "rotllo"que ens sembla que tenim amb el xofer).
La volteta ha estat molt be i a la tarda hem volgut anar al Palau del monos. Precios, ple de micos, -mamacos resus- , una mica brut i no pels monos, gent banyant-se molt a gust en una mena de piscines que sortien d’un gorg. Ens hem enfilat per un caminet de pedra tipus viacrucis, fins a dalt de la muntanya on ens esperava el temple de Sol. Lloc tranquil regentat per una noia que donava de menjar als esquirols, des d’on es podia veure tota la vall de Jaipur.
De baixada a Jaipur, voliem veure un temple pero el conductor ens ha portat a un museu. Aquest cop li hem fet cas i anat be. No hem vist el museu pero encara que sembli increible ens hem trobat a una persona coneguda de la feina -a tots el que el coneixeu l’Angel de l’UBASP de Viladecans. Inreible, super-diverit, hem compartit preses de pel, i ens hem adonat que nosaltres ja hem apres bastant a manegar-nos i fer-nos respectar per l’India!!
Ja veureu les fotos amb l’Angel!!
Despres si que hem pogut anar al temple tot i que ja feia mandra perque estavem molt cansats. Un cop alla hem vist que valia la pena. Imagineu una nau central i una mena de campanari tibeta tot, absolutament tot en marble blanc que sents amb els peus descalcos. A dins descubreixes que no hi ha res, no hi ha res des d’un punt de vista materia. La sensacio de pau ho omple tot. El mes maco ha estat jeure al terra al costat de la resta de gent i intercanviar mirades. A la soritda hem descobert que entre tots els personatges escolpits tambe hi figuraven Jesucrist i la Verge Maria.
Resulta que aquest temple te un nom molt semblant del que vam visitar a Delhi i pels que ens hem enterat els esta construint un tal Birla -milionari indi que els fa per blanquejar diners.
Quan tornavem cap a l’hotel sen’s ha enganxat un nen..be no es que sigui el primer, en cada cantonada i ha un nen o una nena amb un bebe els bracos que ens demana rupies, menjar, aigua, gelat i et van tocant i donant petons als peus perque els hi donis alguna cosa. Es una sensacio molt extranya descobrir com es el mon, se’t remou tot, no saps quina es la teva millor manera d’actuar, i l’unic que penses es que es molt injusta aquesta diferencia.
Be aquei acabem per avui, pero voliem dir-los als de Thailandia, que no ens enviin el monzo cap aqui…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei Campos ! t’enyoro cada dia a les 8 del matí, noto com al meu costat falta alguna cosa, em sento trist 😉 jeje, suposo que tu a mi no m’enyores gens i ben fet que fas. Veig que us ho esteu passant de conya. Que vagi tot molt bé !! fins aviat.
Francesc.
Haveure; desde les llunyanes terres de BArcelona, em pregunto:
– però vosaltres esteu realment a la India?
– o esteu tancats en pis ( de 20 m2) amb una guia de la india i escrivint cada deu minuts al bloc??
Me cagundena!! si escriviu més que jo en un any!! Es que no dona temps de llegir-s’ho tot!!
Petons!
Haveure; desde les llunyanes terres de BArcelona, em pregunto:
– però vosaltres esteu realment a la India?
– o esteu tancats en pis ( de 20 m2) amb una guia de la india i escrivint cada deu minuts al bloc??
Me cagundena!! si escriviu més que jo en un any!! Es que no dona temps de llegir-s’ho tot!!
TATO!
Petons!
Pel que digueu la India es un bon ambient per ejercitar la paciencia pero pel que veig ja aneu trobant el limit per fer-vos respectar; tot plegat pel que sembla es "un altre mon" i cal util.litzar tota la capacitat d’adaptació; segur que en treureu bones experiencies i us enriquireu personalment.
Esteu fets uns bons "cronistes" i us agraïm el temps que dediqueu a escriure el que feu, dons fa que tots compartim "trocets" del vostre viatge, pero que no vos tregui temps de fer altres coses.
Nosaltres ja no tindrem internet fin el proper dilluns, llavors reempendrem les "croniques indús" de nou.
Que segueixi anat tot bé.
Un fort petó per tots dos.
Ximo & Rosalia
Hem aconseguit infiltrar un home a la india i segueix tots els passos d’aquesta parella… en concret del jordi.
Ell, càmera en mà, ens ha passat algunes fotos que revelen algunes conductes sospitoses…
link >> clica aqui
…el teu hombro… 😉
Vinga! menys escriure i més pujar a elefants! jeje
Anna, cuida del Jordi que aquest es queda a l’India!!!!!
Salut!
Merce & Axel.
P.D. Et penso deixar una d’estadístiques que fliparas! jajajajajajaja (es conya, a disfrutar!)
Hola, hola, hola, quina il·lusió rebre noves vostres.
Això del “diari de viatge” està FATAL, estem ratllant el terra de l’enveja que em feu (je,je). Bromes a part, em fa gràcia això d’anar reconeixent els llocs on aneu, les experiències que teniu (je, je, ja heu picat en un “guia”) i que em fan reviure el meu viatge a l’Índia.
Escolteu, gaudiu al màxim cada cantonada i nou carrer que trepitgeu, cada experiència i assimileu-la sense pressa.
Una abraçada ben forta
Sergi Martí
PD1: QUÈ FORT, QUÈ FORT ! t’has trobat l’Àngel (SSAP) al mig del Rahastan. NO haureu parlat de feina, oi? Dóna-li records si el tornes a veure.
PD2: a part d’afegir comentaris, et puc adjuntar algun arxiu per tenir-te al dia de com van les criatures de l’EAIA? No ens llepen els peus però fan altres coses divertides…..
Si el que preteneu és aconseguir plaça al National Geographic; aneu pel bon camí. Donat l’allau d’informació i les fotos que ens esperen quan ens retrobem; les guies de viatges i les agències se us rifaran. Bé apart de les bromes, veiem que esteu fent un viatge molt interessant i que ha de ser molt difícil respondre quan nens et besen els peus per una chuche. Per aquí tot correcte, amb molta calor. Us heu mullat força amb l’aigua dels monzons? Purifica? Emprenya? La resposta a la tornada. Petons Oscar i Susanna.