Més que certeses d’un present canviant i d’un futur incert, vaig parlar de l’actual estat de les coses, que prou pistes ens pot aportar per al que queda de segle. La tecnologia al servei de la llengua i la cultura catalanes, la globalització que requereix de diferenciació en ple tsunami informatiu, la democratització de la informació, i les seves repercussions sobre un sistema de presa de decisions col·lectives que hauria de tenir cap a la democràcia deliberativa, el paper actiu del ciutadà digital i la necessitat d’una major alfabetització perquè la gent sàpiga fer un ús responsable de les eines i les TIC van ser algunes de les idees apuntades. A la taula, es va voler insistir en què una cosa és informació (en excés) i una altra coneixement (que escasseja). Els límits de l’ètica van ser un curiós eix vertebrador dels quatre participants, perquè d’ètica en cal en l’àmbit de la medicina, l’economia (ara més evident que fa un temps) i l’ecologia. També en la informació i l’aplicació de les tecnologies de la informació i el coneixement.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!