Tapar-se les vergonyes, l’article que publico a l’Avui:
Aplaudeixo la reacció del conseller Antoni Castells. Intel·ligent i
valent, advoca per una regeneració democràtica per superar l’esgotament
del cicle actual. D’altres al seu mateix partit, com Toni Bolaño, han
aprofitat el cas Pretòria per reclamar un govern sociovergent per
tapar-se les vergonyes en nom de la crisi. ¿Què té a veure la suposada
corrupció d’alcaldes, regidors i exalts càrrecs socialistes i
convergents amb la crisi econòmica, que té 600.000 catalans a les
llistes de l’atur? Si la solució és amagar els casos de corrupció,
faran un mal servei al país i a la democràcia. També a ells mateixos. L’omertà
no és la via. Depèn dels dos partits esquitxats pel cas Pretòria que
s’adoptin les mesures adients per reduir riscos i perfeccionar el
sistema. Cal una via transformadora i atrevida, que generi confiança i
combati d’arrel la desafecció. La covarda i de curta volada és la
sociovergència com a mal menor per silenciar els escàndols i mantenir l’statu quo.
Sobta que l’endemà que les enquestes donin una clara victòria de CiU en
unes eventuals eleccions al Parlament de Catalunya surti un home del
PSC a dir que Montilla es conformaria a fer d’escolanet de Mas al
govern. No entenc res.
També assisteixo amb una gran perplexitat a la histèrica reacció
dels periodistes que proclamen la seva amistat amb alguns dels
detinguts. Pujol també recorda que Alavedra i Prenafeta són amics seus,
però és capaç de mirar més enllà. Falten veus autocrítiques,
pràcticament inexistents aquests dies. Falta també un periodisme
seriós, valent i compromès amb la ciutadania, capaç d’agafar distància
respecte a les amistats i els poderosos ja sentenciats davant l’opinió
pública. El PSC i CDC com a mínim ho han escenificat amb les
suspensions de militància.
Segueixo tenint moltes reserves sobre el cas Pretòria. Garzón, amb
la detenció exprés, i Rubalcaba, amb l’exhibició humiliant, han anat
massa enllà. És un precedent. Dit això, em pregunto si algú està
disposat a aixecar la bandera de la transparència, la seriositat,
l’honestedat i les reformes que calgui per evitar que l’establishment polític i econòmic del país surti emmanillat algun altre dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saül, no puc estar més d’acord amb el què publiques avui! I comparteixo al 100% la lectura -que molt bé qualifiques d’histèrica- d’alguns companys de professió. I no tant dels companys, que també, sinó dels mitjans que destinen pàgines perquè aquests hi aboquin les seves fílies, fent-se, de retruc, còmplices de les seves paraules. Quina cara se’ls queda als altres companys del mateix mitjà que no comparteixen aquest punt de vista?
Sí que hi ha algú que està disposat a aixecar aquesta bandera que comentes, i és Esquerra. El mateix dia que es destapava el cas Pretòria, Esquerra estava presentant propostes per millorar la transparència, etc. al Congrés dels Diputats. Si fóssim un país normal, Esquerra hauria de guanyar per majoria.
El mateix dia que ells segueixen treballant i proposant mesures perquè la política sigui el que ha de ser, es destapa una trama de corruptela entre la sociovergència… Ho sento, però jo ho tinc clar. Esquerra és l’únic partit que no accepta donacions anònimes i el partit que fa anys que treballa perquè els comptes polítics estiguin sempre clars.
Tot i que estic segura que ara em contestaran criticant esquerra influenciats pels mitjans de comunicació comprats per aquells que no volen que l’statu quo canviï. Hi ha massa que se’n beneficia, i aquests dies ho estem veient. No us deixeu enganyar.
Salut!
De totes maneres,periodistes amics a part, jo penso que a la teva post hi manca informació, jo crec que hauries d’ haver-te estudiat la llei del sol del 98(l del PP)
Les lleis d’ Urbanisme del Parlament de Catalunya i el seu reglament,com a minim i potser també el codi penal de l’ article 404 en endavant.
Ha sortit una nova llei del sol el 2007(Psoe)
I potser sí que ens emboliquem amb la bandera,quan no tenim res més, perque qui t’ assegura que això no es un altre exércit del fénix ,recordes? quan es van enviar una vintena de Guardia Civils per detindre un nen d 14 anys, i se li demanaven 9 anys en un reformatòri.?
Totalment d’acord amb l’article, no es podria haver explicat millor. Ara bé, sobre les declaracions del Conseller Castells, molt em temo que seran paper mullat. Sembla que li tinguin reservat aquest paper en el seu partit. Del que diu, el seu partit mai porta res a la pràctica.