Saül Gordillo www.saul.cat

Bloc sense fulls

15 d'octubre de 2009
0 comentaris

No era això, companys

No era això, companys és l’article que avui publico a l’Avui:

Flaixos de la setmana. A l’ambaixada espanyola a Mèxic, el ministre
de Justícia entrega una acta de reconeixement de reparació de la
memòria de Lluís Companys coincidint amb el 69è aniversari del seu
afusellament. La néta de qui fou president de la Generalitat de
Catalunya, Maria Lluïsa Gally, es mostra satisfeta. Diuen que és un
primer pas cap a la nul·litat del judici, que el ministre espanyol
Francisco Caamaño ha titllat de “consell de guerra il·legítim”. Han
passat 34 anys des que va morir al llit el dictador Francisco Franco, i
la Generalitat ha estat incapaç d’aconseguir la nul·litat d’aquella
farsa en forma de condemna. Cap govern espanyol hi ha procedit, ni
d’UCD, ni del PSOE, ni del PP.

Al Palau de la Generalitat, la vicepresidenta espanyola Fernández de
la Vega
es fotografia amb el president José Montilla per visualitzar
unitat i fermesa davant de l’amenaça del Tribunal Constitucional amb
l’Estatut. El govern aprofita per instar l’executiu de Rodríguez
Zapatero
perquè impulsi l’oficialitat del català a la Unió Europea
coincidint amb la presidència de torn espanyola. Boniques paraules,
però res a fer. Si no es pot xerrar català al Congrés dels Diputats,
què li volen demanar al president del Parlament Europeu? No demanin al
polonès Jerzy Buzek allò que el castellanomanxec José Bono es nega a
concedir.

Coincidint amb el Dia de la Hispanitat, a les ambaixades espanyoles
es fan actes de celebració. A Londres, per exemple, on treballen 300
funcionaris, l’ambaixada oferia una recepció de primera. Per contra, a
la Delegació del Govern de Catalunya a la capital britànica hi
treballen… 2 professionals. L’endemà del 12 d’Octubre, dimarts i 13 a
Londres, el primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, ofereix una roda
de premsa als corresponsals estrangers per explicar el referèndum
d’independència. Els periodistes espanyols s’hi mostren molt
interessats. Imagineu-vos que algun dia aquí el referèndum deixés de
ser simbòlic com a Arenys de Munt.

Serà sostenible que els escocesos puguin respondre una pregunta i,
en el mateix marc de la Unió Europea, altres nacions rebin
sistemàticament la negativa antidemocràtica per resposta?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!