Amb la retirada de Pujol, l’oasi polític català es va acabar. Amb
l’escàndol de Millet, l’oasi social es va ensorrar. Sense oasi polític
ni burgès, Catalunya es normalitza en el pitjor dels sentits. Hi
quedava, però, l’oasi virtual. La internet catalana era un bon mirall
del país. La Catalunya digital millorava la real. Mireu, per exemple,
l’èxit del domini .cat. Aquest 2010 pot ser l’any de l’explosió
de l’oasi que ha estat la xarxa catalana. S’haurà acabat el regnat del
bon rotllo, l’ànima col·laborativa, l’activisme saludable i culte, la
militància digital amb esperit de radicalitat democràtica.
El somni s’esvaeix. No només perquè el control sobre la xarxa
s’intensifica (els Estats hi potinegen), sinó per l’arribada a internet
de projectes i artefactes analògics. El respecte, la conversa i les
idees que caracteritzaven la majoria de portals, eines i blogs catalans
donen pas a l’estirabot, l’insult i la intoxicació massiva.
Els comentaris van perdent la seva virtut de pluralitat, amb casos
de riquesa intel·lectual, i han esdevingut una cursa quantitativa, una
pugna del tot per l’audiència. En aquest sentit, la xarxa està copiant
el pitjor de la televisió: la porqueria. Amb la diferència que a
internet és porqueria encara més barata.
La proximitat electoral farà que això s’agreugi. Voldria
equivocar-me i que aquest article es quedés en una caricatura, però
tinc la sospita que els equips de campanya (alguns més que d’altres)
engegaran el ventilador digital en lloc de prendre nota d’Obama. Quan
un assenyala la lluna, el tonto mira el dit. No està provat que els que
mirin la lluna l’aconsegueixin. Però queda clar que els que miren el
dit fan un mal favor al conjunt de la comunitat internauta. Obama va
guanyar la batalla d’internet. Recaptar fons, atraure militants, obrir
el programa i connectar amb la ciutadania són la lluna en temps de
desafecció. Organitzar internautes per escampar consignes, prejudicis,
falsedats i insults sistemàtics (i en majúscules!) és el que fan els
tontos. Estimats lectors, aneu amb compte a partir d’ara. S’imposa una
ciberètica profilàctica contra l’energumen digital. A internet, no tots
som iguals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saül,
Coincideixo totalment amb la teva opinió. Dissortadament, aquest bon rotllo a que fas referència s’acabat. Cada cop més, els comentaris creatius i argumentats deixan pas a la descualificació, l’insult i la mala educació. Trobo a faltar l’esperit de col·laboració i el respecte que fa temps predominava als fòrums, comentaris i altres llocs de la xarxa. És una llàstima que també aquí, comenci a predominar una manera de fer gens agradable.
Personalment no crec que la xarxa catalana fos un oasi. De fet, en escriure “xarxa catalana”, he pensat si devia escriure “xarxa en català”… o és xarxa catalana? I ja tenim el primer exemple que no és tan pacífic el panorama com el descrius, com s’ha demostrat al voltant de la definició de la catosfera.
Ara bé, el que sí comparteixo és que el que ara veníem al detall – estirabots, desqualificacions i atacs verbals de divera magnitud – ara ho vendrem a l’engròs. Els partits desplegaran la propaganda arreu i per tots els mitjans, ja sigui a través dels ciberactivistes habituals, o bé a través de “community managers” més o mens professionals.
I, el pitjor, és que creixerem en quantitat però no en qualitat.
Entiendo el catalán un poco y no puedo estar de acuerdo con lo que dices. Tu de la campaña de Obama sabes mas bien poco creo.
Detras de la campaña de Obama había no una, sino 7 empresas
gestionando su accion en la red.
Es normal en USA que eso sea asi y un pais moderno como el vuestro
tambien es normal que lo haga.
Sí, mentre aixó del 2.0 era cosa d’uns quants frikis que hi jugàvem per veure’n les possibilitats, si que hi havia aquest bon rotllo que dius. Això és normal quan s’està obrint camí, quan et mous en ambients de noves fronteres.
Una vegada oberta la traça i veient-ne les possibilitats s’hi apunta molta gent amb la intenció de treure’n partit.
Hi haurà qui si que en treurà, d’altres no entendran per on es mouen i faran destrosses, altres ho deixaran tot brut, …
Peró seguirà havent-hi una nova frontera, un espai on els que s’aventuren en noves opcions, i els que els seguim una passa enrera, tindrem l’oportunitat de compartir coneixement, i de pas anar comentant les destrosses i els encerts que s’estan fent.
Esperem que la xarxa i la pròpia gent posin les coses al seu lloc.
Salut!
Crec que molt sovint es cau en l’error de considerar que el que passa a Catalunya és excepcional, pel bo i pel dolent. En l’esfera virtual, sembla que el cas català ha sigut d’una qualitat notable, situant un idioma de amb prou feines 11 milions de parlants a nivells inimaginables i amb experiències tan reeixides com la viquipèdia. Però ha sigut i/o és tant extraordinari com s’afirma?
Crec que no. Som un país com qualsevol altre i si bé hi ha pàgines i blocs davant els quals et treus el barret també hi abunda la e-porqueria. I com més s’avança en l’esfera digital, més coses positives i més coses negatives en surten.
No em considero un gran internauta, però la meva sensació és que en castellà, anglès, francès, alemany vaig trobant coses bones i dolentes igual que en català.
No entenc aquest abús de l’adjectiu burgès. No veig que hi té a veure el senyor Fèlix Millet amb allò que anomenem burgesia. Si ens traiem de sobre les fòbies classistes i busquem el veritable significat de la paraula, burgesia no seria més que la classe social compresa entre l’aristocràcia i el poble pla. Traslladat als nostres dies la burgesia només seria la classe mitja actual. Saül, el teu nivell de vida es correspon més aviat amb el del que anomenem un burgès del segle XIX que amb el que en diríem classe treballadora o obrera. Pots viatjar sempre que vulguis a qualsevol racó del món, has tingut accés a uns estudis universitaris, pots dedicar una bona part del teu temps a l’oci o a millorar la teva formació cultural. Objectivament ets un burgès de la mateixa manera que ho era el senyor Lluís Millet a la seva època. El teu mode de vida s’hi correspon més que no pas els obrers de anarquistes o socialistes del segle XIX i principis del XX.
A què venen aquests estirabots cap a la burgesia “catalana”? No veus que el fet de repetir la catalanitat d’aquesta és una mostra de la catalanofòbia espanyola? Has sentit mai parlar de la burgesia francesa? o de la burgesia anglesa? o inclús de la burgesia espanyola(que no fos poderosa no vol dir que existís)? La burgesia és una classe social, i com a tal no entén de fronteres. La catalana no va ser ni de bon troç pitjor que les altres, més aviat el contrari, la burgesia catalana fou un exemple de modernitat, i sort en tenim avui en dia d’aquells genis que van ser capaços de fer una revolució industrial tot i tenir en contra un dels estats més retrògrads d’Europa. Els treballadors a Catalunya estaven millor pagats que enlloc, això no vol dir que hi hagués excepcions i tensions socials, però pots trobar mil i un exemples i testimonis de què a Catalunya el nivell de vida per les classes baixes era més que acceptable. L’hospital de Sant Pau i el Palau de la Música són bons exemples de la modernitat d’aquella gent, i del compromís social que tenien. Sí Saül, l’Hospital de Sant Pau era un autèntic palau per la gent necessitada, i el Palau de la Música sempre tingué les portes obertes a les classes populars -així m’ho explicaren els meus avis i pares, i el seu testimoni és molt més important que les fòbies i mentires d’en Jordi Soler Tura-.
No confonguem les coses, en Fèlix Millet no té res a veure amb la burgesia, i molt menys amb la catalana, seria més just que parlessis de FUNCIONARI, o del control de la cultura que s’excerceix avui en dia des del poder polític, recorda que la fundació del Palau es va crear l’any 1.990, en època encara de Felipe González, és a dir, que poc té a veure tot això amb el que els socialistes anomenen “burgesia catalana”.