L’espai català de premsa no interessa als parlamentaris catalans. Avui s’ha celebrat la primera jornada del
Fòrum Espai Català de Premsa al
Parlament de Catalunya i només he sabut veure dos diputats entre els assistents a les tres xerrades [
programa en pdf] que s’han fet al llarg del dia,
inauguració inclosa a càrrec del president de la cambra,
Ernest Benach [
bloc,
bloc i
Facebook]. Les excepcions han estat la
diputada d’ERC
Marina Llansana [
Facebook] i el
diputat de C’s
Antonio Robles. Cap electe de CiU, del PSC, del PP ni d’ICV-EUiA, ja que la filera de cadires a primera línia reservades per als diputats que havien confirmat la seva assistència era un desert. Han fet campana, la qual cosa diu molt poc de la seva sensibilitat pels mitjans de comunicació catalans que han participat en un fòrum del nivell internacional d’aquest [
Fòrum Espai Català de Premsa]. Molt decebedor. El problema no és que la distància entre ciutadà i polític institucional sigui infinita. El problema és que el diputat, un cop disposa de l’escó per a tota la legislatura, es fa el sord i dimiteix d’obligacions tan sacrificades com assistir a tres taules rodones que es fan a la mateixa cambra. Espai català de premsa? Quina mandra!
¿S’imaginen vostès unes jornades al Congrés dels Diputats sobre l’espai comunicacional espanyol o sobre el paper de la premsa en l’àmbit espanyol a les quals només hi assistissin dos diputats de dos grups parlamentaris no majoritaris? Jo no, sincerament.
Algunes de les informacions de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) sobre aquesta primera jornada del fòrum són aquestes:
ACN: Carles Mundó demana un debat per posar límits temporals a les subvencions dels mitjans de comunicació en català
ACN: El president del CAC sol·licita comparèixer al Parlament per informar sobre les concessions de ràdio en FM
ACN: Chirstopher Dickey defensa que la viabilitat dels diaris en paper passa per Internet en el Fòrum Espai Català de Premsa
Jo hauria vingut, però ja no soc diputat
Ja ho va dir en Miquel Iceta a les jornades “Societat-Xarxa” del CUIMPB… “els polítics, un cop elegits, en comptes de dedicar-se a complir les promeses o a treballar pels interessos dels seus representats, es dediquen a treballar per tornar a sortir elegits”. En resum, que el gran interès sembla arrelar-se a la cadira que els hem atorgat.