Correu Blocs | VilaWeb.cat
ebenach | diumenge, 18 de setembre de 2011 | 19:55h

Publicat a El Periódico de Catalunya el 12.09.11

Aquest estiu del 2011 se'ns ha emportat dos personatges importants de la política catalana. L'un a començament d'estiu, el Víctor Torres, i l'altre quan el mes d'agost ja deia adéu, l'Heribert Barrera. Escric aquestes línies amb la tristor de qui els va conèixer i admirar i va compartir amb ells projecte polític, però també amb l'esperança que el seu exemple, les seves reflexions i la seva coherència siguin un referent per a les generacions que tant avui com demà hauran de portar Catalunya cap a un futur més pròsper, més lliure.

ebenach | diumenge, 18 de setembre de 2011 | 19:46h
Publicat a El Periódico de Catalunya el 09.09.11

La Medalla d'Honor del Parlament no és una distinció més de l'univers de premis honorífics que es donen a tot arreu. Neix l'any 2000 a iniciativa del llavors president Rigol i pretén distingir persones compromeses amb la societat, amb el país, persones amb valors i que són exemple per a la societat. Fins aquí podria ser com qualsevol altra distinció. La novetat en aquest cas és que la distinció requereix la unanimitat del Parlament per ser concedida, i això els puc assegurar que sovint es converteix en una missió pràcticament impossible, ja que requereix un esforç de consens molt gran, gens habitual en les dinàmiques polítiques del nostre país.

ebenach | diumenge, 18 de setembre de 2011 | 19:36h
Publicat a Delcamp.cat el 05.09.2011

L’expressió #jonoacato ha esdevingut Trending Topic a nivell mundial. Poca broma!. Potser convé explicar què vol dir exactament això. La majoria deu saber que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (és bo recordar aquí que un dels temes més rebaixats a l’esporgada de l’Estatut a les Corts Generals va ser precisament la Justícia) ha donat un termini de 2 mesos per a què el govern de Catalunya apliqui una sentència que a la pràctica pot representar un torpede a la línia de flotació de la immersió lingüística d’aquest país. Com tothom sap, també, la immersió lingüística forma part del model educatiu català de manera que quan els xiquets i xiquetes surten de l’escola són competents en català i castellà. O sigui no és la imposició d’un idioma, senzillament és donar la possibilitat de conèixer , dominar i desenvolupar-te en més idiomes. Pedagogs diversos i de països diferents han demostrat científicament que el fet de conèixer dues o més llengües en les etapes d’aprenentatge obre molt més la ment i facilita l’aprenentatge d’altres idiomes en la vida de les persones que reuneixen aquestes característiques. Per tant, si saber llengües és bo, si el que en cap cas es pretén és prohibir cap idioma, si el model, tal i com s’ha demostrat té èxit, on és el problema?

ebenach | diumenge, 18 de setembre de 2011 | 19:30h

Publicat a Reusdigital.cat el 05.09.11

Al mes de desembre de 2005 vaig rebre una carta manuscrita del Molt Honorable Heribert Barrera. Expressava la seva preocupació per la tramitació de l'estatut a Madrid, i m'hi adjuntava un extens i interessant article que es va publicar a la Revista de Catalunya, precisament sobre què calia fer si les coses es torçaven a Madrid. Arguments sòlids i contundents, cosa habitual en Barrera, i reclamació d'unitat política tant al Parlament com a la societat catalana. En aquell moment Barrera ja estava a prop dels 90 anys i la seva anàlisi era d'una lucidesa extraordinària.

Els darrers anys Barrera ha sostingut, per activa i per passiva, en articles i conferències, en intervencions i mítings, que Catalunya corria un seguit de perills molt importants i que com a poble havíem de reaccionar. I reaccionar significa saber-se plantar en determinats moments. Barrera demanava valentia al poble de Catalunya i en especial als seus representants i també als partits polítics.

ebenach | dimarts, 28 de juny de 2011 | 17:21h
Publicat a Delcamp.cat el 27.06.2011
La Festa Major de Sant Pere és un festival dels sentits. Al gust de la coca amb cireres hi podríem afegir el so que la nostra oïda percep amb la campana dels gegants, o amb les gralles que són omnipresents a tothora i arreu. Els castells dels Xiquets de Reus ens entren pel cor i per la vista, i la Mulassa, mestressa i guia dels gegants té un tacte ben especial per als més menuts. Però si hi ha un sentit que s’ha de cuidar per la Festa Major és l’olfacte. L’olor de pólvora que queda a la plaça del Mercadal i a la part més vella i bella de la ciutat, després d’encendre les diferents tronades és ben especial.
ebenach | dijous, 9 de juny de 2011 | 21:01h
Article publicat a El Periódico de Catalunya el 9 de juny de 2011 Després de les dues darreres conteses electorals, on ERC ha patit una important davallada, s'imposa una reflexió profunda sobre quin ha de ser el trajecte vital d'ERC a partir d'ara. En primer lloc, l'anàlisi de les causes de la desfeta electoral, que no són poques, que són complexes i que requereixen un cert temps per pensar-hi, precisament, per no tornar a ensopegar amb les mateixes pedres. En segon lloc tenir consciència que només una profunda renovació servirà per sortir d'aquesta crisi. I els partits no estan acostumats a fer profundes renovacions. Calen grans dosis de generositat, cal entendre que ningú és imprescindible. Cal entendre que la renovació passa per noves cares, és clar, però també per noves maneres de fer, per un nou discurs (si ho voleu, l'evolució de l'històric discurs d'esquerra, república i independència), per una nova manera de relacionar-se amb la societat, per un nou contracte públic amb la ciutadania, per una redefinició del que vol dir ser d'esquerres avui, en ple segle XXI i en plena crisi econòmica, per marcar una clara estratègia, un full de ruta compartit fins a la constitució de l'Estat català, i alhora la construcció de la nació dia a dia, pas a pas, persona a persona. És per això que el debat avui a Esquerra no es pot quedar només en un debat de noms. ERC té l'oportunitat d'innovar, d'inventar-se com ha de ser un partit polític al segle XXI, que no tingui res a veure amb els esquemes caducs dels actuals partits polítics, que faci seva la reivindicació d'una nova manera de relacionar institucions i ciutadania, que trenqui amb els cercles endogàmics que ho acaben controlant tot.
ebenach | dissabte, 21 de maig de 2011 | 18:36h

Publicat a delCamp.cat el 16.05.11

Aquestes eleccions municipals presenten moltes incògnites. La profunda crisi econòmica que patim i els moments complexos que viu la política a casa nostra tenen conseqüències molt directes en la ciutadania. Hi haurà un abans i un després d’aquesta crisi, i tot plegat tindrà, de fet ja ha tingut, repercussions polítiques greus. Són molts els governs arreu del món que han pagat les conseqüències de la crisi econòmica. I el fantasma del populisme i el feixisme torna a treure el cap per mitja Europa.

ebenach | dissabte, 7 de maig de 2011 | 17:36h

Article publicat a El Periódico, el 07.05.2011

El 28 d’abril del 2008 vaig fer la meva primera piulada. Obria un compte a twitter i també un perfil a facebook. Tres anys no són res en la història d’un país, però en canvi, les coses, a tots nivells han canviat molt, moltíssim. El cert és que, ara mateix, des de consellers a caps de l’oposició, des de diputades a alcaldes passant per una legió de candidats a les municipals, ens obsequien amb piulades de tota mena. Des de les més poètiques a les que els dicta, o escriu, el responsable de comunicació i que responen a l’estratègia de màrqueting electoral que el partit ha dictat. Des de les piulades més espontànies fins a les més gracioses. Des de les que estan carregades de faltes d’ortografia (i aquí els càrrecs electes, especialment, haurien de vetllar per la qualitat de la llengua) fins a aquelles que serien del tot prescindibles.

ebenach | dijous, 24 de març de 2011 | 12:05h
Ahir al vespre, al Círcol, el doctor Joan Borràs va pronunciar una conferència “El sentit de la medicina o l’ofici de ser metge”. Una conferència interessant on sobre tot vull destacar els “valors”, “l’humanisme” que el Joan Borràs li va donar a l’ofici de ser metge. En un tuit que vaig fer al començar l’acte precisament deia que el doctor Borràs és dels metges amb més ofici que conec. La conferència m’ho va confirmar.
ebenach | dissabte, 12 de març de 2011 | 11:56h

Dijous vaig anar a la presentació del llibre del Joaquim M. Puyal i Ortiga “Aicnàlubma”. El subtítol del llibre ho deixa clar, “Reflexions sobre la societat i els mitjans. Propostes per a la nova televisió”.

La presentació, on hi havia moltes cares conegudes i molta gent seguidora del mestre Puyal va servir per despertar l’interès sobre el llibre, o sigui, a què molts ens féssim la pregunta, perquè hem de llegir aquest llibre? Què en traurem? Què ens aporta el Puyal amb aquesta colla de reflexions i propostes?. És a dir, una presentació que desperta la curiositat i obliga a llegir el llibre amb una determinada actitud.

ebenach | dimecres, 2 de març de 2011 | 00:36h
Publicat a Delcamp.cat el 02.03.2011

Aquests darrers dies han estat molt interessants pel que fa a l’esport a casa nostra. El Reus Deportiu ha jugat amb gran intensitat la Copa del Rei, que finalment s’ha adjudicat el Barça, però on crec sincerament que s’ha de destacar el fantàstic nivell d’hoquei que s’ha pogut veure. Grans partits a totes les eliminatòries i la reivindicació de l’hoquei com un dels esports més intensos del moment, que hauria de poder ser equiparable perfectament als grans esports que ens tenen el cor robat, com el futbol, l’handbol, el bàsquet,... Segurament que a l’hoquei li falta el component televisiu. No s’ha pogut resoldre bé la visió de la bola, i això fa que moltes vegades, veure un partit d’hoquei per la televisió, sigui un exercici intuïtiu. Quina llàstima que quan hi havia l’oportunitat de tenir l’hoquei olímpic (per allà als volts del 1992, quan els Jocs Olímpics de Barcelona), no s’aconseguís. Catalunya és una potència mundial en hoquei. Aquí tenim els millors jugadors, els millors equips, els millors tècnics, l’afició més entesa...

ebenach | divendres, 4 de febrer de 2011 | 14:29h

Aquest matí he esmorzat amb un reusenc de pro, d’aquells de tota la vida i que durant un temps es va dedicar a la política, tot i que la seva passió ha sigut de sempre el comerç, Reus, Catalunya i la seva família.

ebenach | dilluns, 31 de gener de 2011 | 10:47h
Publicat a delcamp.cat 31.01.11

L’any que fa escassament un mes vam començar, acaba en 1. I això significa que hi ha decennals a Valls, capital de l’Alt Camp i bressol dels castells. El meu avi era de Valls i encara recordo algunes converses de quan jo era petit i ell, assegut a la butaca del menjador del carrer de les Galanes, explicava coses. Coses, així en genèric. Tan aviat podia ser un episodi de la guerra, de la República o bé de com anava a peu fins a Valls per Santa Úrsula per poder veure els castells. També m’havia explicat de com va arreglar el parallamps del campanar de Reus. Era lampista de professió i de vocació, i la proesa d’enfilar-se fins al campanar per arreglar-lo, la va fer a una edat en què ben bé, ja s’hauria d’haver jubilat, ara que és tan recurrent parlar de l’edat de jubilació
ebenach | dilluns, 31 de gener de 2011 | 00:23h
Article publicat a El Mundo Deportivo 30.01.11

I quina setmana més intensa, futbolísticament parlant. Copa del Rei, amb demostració que el Barça continua en la línia que toca i un Madrid que malgrat passar amb gols fantasmes, és viu a tot arreu. Darrers fitxatges d’hivern a la lliga espanyola amb un Madrid, comprador a la desesperada, i un Espanyol, venedor dels seus tresors. Pendents de si Torres se’n va al multimilionari Chelsea i de si Alves renova. Amoïnats per la lesió de Puyol i pels mals de panxa de Bojan. No donem l’abast a tot plegat.

ebenach | divendres, 21 de gener de 2011 | 22:01h

Aquest matí mirant el twitter m’ha fet un salt el cor. David Martínez Madero, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) havia patit un infart a Milà. El David era mort.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm
Perfil al Facebook de Ernest Benach

Últims 40 canvis

Arxiu

« Abril 2014 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    
RSS 2.0 RSS Comentaris