Saül Gordillo www.saul.cat

Què és el nou Estatut? Un embolic de tres nassos que no satisfà ningú i ajuda a omplir les pàgines de les seccions de política dels diaris. I, a més, que no interessa els ciutadans, segons el baròmetre semestral del govern.

Saura-Piqué es reuneixen.Maragall-Saura-Carretero es troben amb els alcaldes de les capitals de comarca catalanes. Resum: avui El País titula a portada: "Piqué, abierto a apoyar el Estatuto si el PSC logra imponer su criterio". 

Lectura política 1: Piqué és molt nacionalista (català), i s’ha tornat boig. El PSC és tan catalanista que proposa un Estatut a l’alça i aconsegueix enganyar Piqué perquè hi doni el seu suport. Amb aquesta lectura no anem bé.

Lectura política 2: Si Piqué hi està disposat, és que les rebaixes del PSC són molt notables. Si Piqué i PSC coincideixen, pensa malament i l’encertaràs. Em refereixo a un Estatut descafeïnat, s’entén! Aquesta és la prova del nou.

Lectura política 3: El PSC té un problema gros. En la reunió amb els alcaldes, aquests han posat una mica el crit al cel. No s’hi troben reflectits en el nou Estatut. Havíem quedat que l’exalcalde Maragall seria un President molt sensible amb els municipis, i això no es capta per enlloc del nou Estatut. I aquí la tenim muntada. Alcaldes normals molt escèptics. Alcaldes convergents molt crítics (guió oficial de CiU, ara sí que toca!). Alcaldes del PSC també emprenyats. Uns perquè no se’ls ha tingut en compte. Els petits. Els altres, els més grossos (i algun d’ells molt ben connectat amb el PSOE), perquè volen més poder, competències i recursos per als ajuntaments al text estatutari. La qüestió és que els alcaldes socialistes, aquests últims, han arribat a fer pressió per veure’s reflectits en el nou Estatut a través del PSOE. Increïble. Han d’anar via Ferraz.

Lectura política 4: Pujol té més raó que un Sant. Ha dit que això del nou Estatut serà un "autogol" de Catalunya i per a Catalunya. Ell no va voler obrir el meló de l’Estatut i preferia anar esgarrapant. Ara correm el risc, com a país, d’aprovar un Estatut rebaixat i aprimat que serà una arma de doble tall: no ens solucionarà els problemes del país i serà l’excusa que tindran per fer-nos callar cada vegada que reclamem i ens queixem. O sigui, que ni peix al cove ni Estatut ambiciós.

Desig polític: Esperem que s’hi posi una mica de seny i tot aquest disbarat acabi bé. Però últimament no parem de tenir ensurts. Entre Sevilla i Piqué…

PD: Els de la foto són Joan Saura (que hi surt molt, a les fotos, per tema Estatut) i Josep Piqué (que ja no critica ni a Acebes ni a Zaplana, i que espera quedar un dia amb Rajoy, però l’home ahir es manifestava a Múrcia contra la paralització del transvasament de l’Ebre i reclamava més aigua per als murcians; la culpa de la sequera també és dels catalans). Els del fons, són els Mossos d’Esquadra que Montse Tura hi té destinats a protegir la institució, que és la Generalitat, i que ja veurem com queda al final de tot.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!