Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Recupero la foto perquè torno de sopar amb els amics, i un dels de la colla viu a Arenys de Munt precisament. És l’amic que més canya em fot políticament en les nostres tertúlies. Em destrossa. La qüestió és que aquesta nit m’ha descol·locat. El meu amic és federalista, votant socialista d’una fidelitat contrastada. Vota Zapatero, vota Montilla i a Arenys de Munt no sé què deu votar. És un federalista enamorat del projecte que va representar Maragall. Considera que l’ideal és un Estat federal, però aquesta nit m’ha confessat que va anar a votar el 13-S i que va votar sí. Es podria haver quedat a casa o podria haver anat a votar no. En canvi, es va engrescar amb la consulta i va agafar la papereta del sí. Amb una cervesa a casa Paco m’ha confessat que “no ens hi volen, no hi ha res a fer”, en referència als espanyols i a Espanya. Segurament si pogués triar optaria per un Estat federal, però l’amic ha arribat a la conclusió que els espanyols no el volen, aquest model. Per tant, l’única sortida que hi veu és la independència. M’ho diu ell, que m’ha criticat del dret i del revés, que m’ha matxacat com cap altre.
Aquesta anècdota m’ha fet pensar que els federalistes tenen un problema seriós. En cas de referèndum, què votarien? Un federalista és, per principi, més partidari del sí o del no? Teòricament haurien de votar que no, però com que votar no voldria dir seguir amb el cafè per a tothom com fins ara, l’Estat federal continuaria quedant molt lluny. Llavors, un estat independent seria més semblant al federalisme que representa Maragall? Sigui com sigui, l’amic federalista, el maragallista de pro, el defensor (fins ahir) de Zapatero i encara de Montilla, va votar que sí. I no em sembla un detall irrellevant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per ser autènticament federalista, cal ser indepedentista; perquè només des de la independència pots decidir lliurament federar-te. Jo sóc independentista i federal… europeu, si pot ser, i reivindico els orígens republicans federals de l’independentisme català d’ara.
Hi ha el Moral, el meu amic Pros de Valls, i una corrua de gent de
l’entorn socialista que ha començat a ensummar això. A la vista de la
realitat. L’alternativa ponentina és pura teocràcia d’estat.
Que l’eixida més universalment democràtica és Arenys.
Una abraçada Saül.
Que el federalisme es un carrer sense sortida ja fa temps que ho diu el Carretero
http://www.youtube.com/watch?v=XcLN1tsHF_I#t=6m32s
El conseller Maragall ho deia al programa 59 segundos de tv2. En el referendum d’Arenys de Munt no hi ha lloc pels federalistes. Com vols ser federalista si els que ens han d’acceptar no ens volen, i no tan sols no ens volen, si no que a més ens fan la vida impossible. Ho hem intentat amb el federalisme, però no n’hi ha prou que el volguem nosaltres. Per tant no hi ha res a fer. Només queda un camí. A Arenys de Munt va quedar clar.
Jo diria que federalisme i independentisme no són opcions antagòniques, el que passa és que la independència és un camí generalment sense retorn, encara que no sigui impossible que, un cop assolida la independència, l’estat propi es pugui federar amb qui vulgui.
En canvi, el federalisme no exclou, ni de lluny, la independència. Un cop assolit l’estat federal, res pot impedir que, si els catalans ho volen, optin per la independència.
En qualsevol cas, és ben cert que per als federalistes de l’òrbita Maragall el dilema és de difícil solució.