Saül Gordillo www.saul.cat

M’arriba amb molt poques hores d’antelació (ha estat aquesta mateixa tarda) una invitació d’aquelles de disseny que valen diners per a la inauguració de la nova terminal de l’aeroport de Barcelona. La invitació conté una bosseta amb unes peces de fusta que em recorda les joguines del meu fill  Les joguines que estan de moda i són una mica retro. Hi ha unes miniatures de fusta, molt esquemàtiques, tipus maqueta d’arquitectura, de la torre Agbar, de la Sagrada Família, de la Pedrera, del Museu d’Art Contemporani i… de la nova terminal T1, que té forma d’espasa. La idea és que l’aeroport ampliat és una nova icona de Barcelona, encara que sigui una terminal i encara que estigui al Prat de Llobregat. Crec que és molt encertada, la idea de les icones de fusta. Realment la nova terminal serà l’enveja de mig Europa, i hauria de servir per desmitificar la faraònica terminal T4 de Barajas.

Barcelona es dota d’una infraestructura impressionant, gràcies a una inversió que no és cap regal perquè el finançament surt de la butxaca dels contribuents, i els contribuents quan l’Estat espanyol fa coses a Catalunya normalment són catalans o comunitaris.  L’obra és fruit d’una inversió compromesa en l’època del PP. Ho dic per desmitificar certes bondats dels governs posteriors del PSOE, que s’ho van trobar dat i beneït. Aquesta obra espectacular [veure les fotos que vaig fer el passat octubre] combina l’element icona amb l’element servei. En aquest segon aspecte, la T1 és un instrument clau de sobiranisme. Internacionalitzar-nos i obrir-nos al món és essencial, malgrat que el model aeroportuari anacrònic defensat per Aena hi posi pals a les rodes. Encara que sigui contra Aena, això que s’inaugura demà és molt i molt potent. Tenim la carcassa, bonica, enorme, que ens fa sentir ciutadans de primera, però el més important és que tenim l’operació Spanair en marxa.

Encara que sigui contra Aena, hi ha un grup d’empresaris i unes institucions del país que van decidir fer un cop de puny sobre la taula i assaltar la companyia aèria. Spanair en mans catalanes, amb un Ferran Soriano que ja és un perfil que per si solet diu moltes coses, instal·lada a la T1, és encara més sobiranisme. Podríem haver tingut la companyia de bandera catalana en mans no-catalanes. Podríem haver tingut un monument faraònic al low cost allà a la nova terminal. Podríem haver tingut un senyor absolutament desvinculat del país al capdavant de Spanair. Podríem, però no. Aquest dimarts s’inaugura una nova icona. També s’obre una nova etapa per a l’esperança. Només des de l’audàcia i l’obstinació es pot combatre el centralisme aeroportuari aconseguint èxits. Volem!