Saül Gordillo www.saul.cat

Un diputat del Congrés m’explica això de la paritat i de la regeneració política en clau divertida. Diu que ell se sent com un músic del Titanic, que mentre el vaixell es va enfonsant segueix tocant com si res no passés, mentre els nens i les dones són les primeres i els primers a marxar del barco. "Las mujeres y los niños, primero!" Doncs, amb la política actual passa una mica el mateix. Ser dona o ser jove (i ser dona i jove és bingo) suposa un plus per ocupar càrrecs de responsabilitat política i institucional. Fins ara, a les candidatures electorals hi havia les quotes en funció dels partits (en cas de ser coalició), dels independents i, si molt m’apretes, de les famílies i corrents dins de cada partit. Ara, a l’hora de fer llistes, tenen en compte quants són homes i quants són dones, quants són joves i quants són grans. El mateix diputat ho resumeix també simpàticament parlant de l’"efecte cremallera", que no és res més que el chico-chica-chico-chica…

A què treu cap això? Doncs al fet que el PSdG ha anunciat avui que la presidenta del Parlament de Galícia serà una dona socialista, Dolores Villarino (a la foto). La primera dona que presidirà la cambra gallega. L’homòloga d’Izaskun Bilbao, per entendre’ns. El perfil de Villarino és potent, segons he pogut llegir. Per tant, que no s’entengui que dubto de la seva capacitat. I molt menys, que em sàpiga greu la paritat home-dona a les llistes electorals i en els càrrecs de responsabilitat institucional.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!