Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Barcelona, capital de la reflexió sobre el sector de la comunicació. La tercera edició de les Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta [web], organitzada per l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta [web] que presideix Josep Ritort [bloc], arriben en un context estratègic i delicat alhora. El repte de la digitalització i l’aposta per Internet i les dificultats actuals per la baixada de la publicitat -únic ingrés de les publicacions gratuïtes, ja siguin en suport paper o digital- augmenten l’interès d’aquestes jornades. Inaugurades ahir pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que van destacar el pes dels mitjans gratuïts, van comptar amb les intervencions del periodista Gurmesindo Lafuente, exdirector d’ElMundo.es i impulsor i director de l’innovador Soitu.es (a la foto); i també del publicista Lluís Bassat [ACN: Bassat augura que el futur de la publicitat passarà per “la premsa escrita”]. Bassat va ser massa 1.0, més del mateix. No obstant, va advocar per la premsa escrita com a mitjà per difondre publicitat en detriment de la televisió, que encara reté una part important del pastís. Bassat va destacar l’audiència de la premsa gratuïta i va proposar als editors i professionals que apostin pel rigor, l’opinió de signatures creïbles (interpretació per complementar la informació pura i dura) i prioritzar els continguts en funció del target que busquen els principals anunciats: elèctriques, automoció, alimentació i telecomunicacions. En canvi, prèviament, Gurmesindo Lafuente va ser més provocador per a un auditori que comença a tolerar la música de la irrupció d’Internet, però amb prudència. Lafuente va sentenciar la fi de la premsa en paper per la revolució digital que vivim. Llàstima que l’arribada dels polítics, que van marxar en acabar els seus discursos, va obligar els organitzadors a escurçar l’exposició de Sindo, un autèntic referent per al periodisme digital de l’Estat i el món de parla castellana. Lafuente, que va sortir del diari de Pedro J. Ramírez perquè l’edició digital agafava massa volada i anava al marge de la línia periodística de l’edició impresa, també va reclamar rigor. Segurament aquest és el repte professional d’avui, i la premsa gratuïta en pren bona nota aquests dies en les jornades de Barcelona. Rigor per guanyar credibilitat en temps de crisi. Tot això, però, amb unes dades encoratjadores per a l’ACPG que ha proporcionat el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura [web]. La foto del baròmetre reforça la premsa gratuïta de proximitat, atès el lideratge d’audiència en un munt de comarques del país. Reptes, realisme en temps difícils, però també força en el territori. Per cert, el compromís de la majoria de mitjans gratuïts amb la llengua pròpia del país és prou evident, cosa que no poden afirmar ponents com Bassat, que va intervenir en castellà “porque aquí somos bilingues”. Més provincianisme.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bassat ha fet molt bé en retirar-se perquè va demostrar que – encara
que manté intacte el talent per a la seducció – no entén res del que
passa al seu voltant. Com massa gent, confon comunicació amb
periodisme. I, realment, fa una mica de por que el editors li acabin fent
cas. Entre d’altres, proposava que si hi ha més anuncis de cotxes,
doncs que hi hagi més notícies de cotxes. Si hi ha anuncis
d’alimentació, doncs més contingut d’alimentació. Això sí, sense fer
portades de tancaments d’empreses del sector. Que queda malament, home.
Sens dubte, la intervenció més potent (potser la única que parlava de
periodisme?) va ser la de “Sindo” Lafuente. Llàstima que va tenir que
explicar el significat d’una revolució, com la que estem vivint, en 30
minuts. El van tallar. Venia l’alcalde i el Conseller, i ells sí que en
saben. De comunicació, dic.
Si algun editor segueix pensant com en Bassat, que només existeix el
client que s’anuncia, ja cal que tanqui la paradeta. Hi ha una altra
realitat, estranya i difícil de convèncer, que s’anomena “lector” i
que, avui, no està disposat a admetre qualsevol contingut. Aquest, el
lector, és tan client o més que el que paga una contraportada. Sense
ell, no hi haurà cap concessionari, o fabricant d’automòbil, que vulgui
aparèixer.
I parlar de futur, una i altra vegada… Quin futur? A què esperen? Creuen que Internet és quelcom del 2015?
Home, a les jornades es va parlar de comunicació, de màrqueting, del “lector”, de disseny, de publicitat, però tot això entenc que forma part del PERIODISME.
El nivell dels ponents va ser altíssim i més enllà que es pugui estar d’acord o discrepar d’algun dels ponents. En aquest sentit, vull destacar la participació d’un bon nombre d’estudiants que van participar en els debats i això és força positiu.