Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Però el debat no és si Vendrell havia de sortir o continuar a l’executiva. El debat és si Vendrell es mereix haver sortit com n’ha sortit, és a dir, absolutament maltractat. Té sentit que un partit seriós exposi un dels seus quadres més destacats a un càstig cruel com el de dissabte? Amparant-nos en la democràcia interna dels republicans, sí que tindria sentit. Però aquí el que falla no és la decisió sobirana i legítima de les bases —aquelles que xiulen a Iceta, Madí i Trias, per cert— sinó l’olfacte i la responsabilitat dels que l’hi porten, a votació. Un partit seriós no pot posar Vendrell, el qüestionat Vendrell, entre els noms a votació si no té la certesa que hi sortirà escollit. Una cosa és no proposar la seva continuïtat a l’executiva —que hauria estat el més prudent—, i una altra de molt diferent és deixar-lo venut en públic.
Malgrat la cruesa, probablement a Vendrell li sembli més just això últim, i és possible que superi el tràngol pensant que si és la decisió democràtica de les bases, benvinguda sigui. Però això no ho fa cap altre partit. Val la pena recordar que si la manifestació sobiranista del 18 de febrer de 2006 [Som una nació… sense por!] va ser un èxit, va ser en molt bona part gràcies a Vendrell, entre d’altres. Els homes dels aparells són impopulars de mena. Els homes dels aparells de formes directes i aparença contundent, encara hi són més. Però la impopularitat no hauria de marcar la retirada de la primera línia política a una persona a qui fins i tot els crítics i els oficialistes afins a Carod li reconeixen (ara) una capacitat de treball i una honestedat incontestables. “Això no s’ho mereix”, m’ha dit aquest diumenge un dirigent. “És una gran injustícia”, m’ha comentat el dirigent d’un altre partit. Qui no conegui Vendrell pot donar-lo, equivocadament, per mort. Però no continuar a l’executiva no serà la seva fi, políticament parlant.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser sóc un torracollons però entre 1288 i 1131 n’hi van 157, no 57.
Primerament, Saül, a tall de correcció numèrica, degut a que ho has posat en els dos darrers escrits en Xavi ha saltat per 157vots, i no per 57 (1288 No – 1131 Si). Bàsicament ho aclareixo per que en comparació a la resta de gent que si que va sortir escollida, vol dir que aproximadament 350 persones del sector Putxi, van canviar en el cas d’en Xavi el seu vot de Si a No, i això, en percentatge sobre els 1.400-1.500 de mitjana que va rebre la resta de la gent de l’executiva, és considerable, per ser del mateix sector!
No entraré a valorar, si en Xavi s’ho mereix o no, pels encerts i pels errors comesos, el que li va passar dissabte a la nit. Però cal reconèixer que els que el varem poder sentir acomiadar-se després del resultat, va estar molt i molt bé.
El que si vull valorar d’aquest cas és el dubte que avui em rossegava tot el dia: va ser en Xavi que va dir, em quedo o no en funció del que votin els militants, i per tant es va autoobligar a anar a la llista de l’executiva, o va ser algú de casa seva, del seu sector, que el va voler cremar en viu i en directe?
I finalment, tant patètics som els d’ERC x que un SMS ho enviï tot a rodar? O tan patètics són els dirigents d’enviar-ho tot a rodar per un SMS? o tan patètics som tots plegats de creure’ns l’excusa del SMS? com m’esplicava ahir a la nit un company de partit, i si en Putxi no va suportar que s’aprovés l’esmena d’EI de separació de càrrecs de govern i de partit, cosa que fa que no pugui ser el 2010 candidat i president al mateix temps i el SMS és una perfecta cortina de fum?
El que és molt clar, és que la paraula que es repeteix a les tres preguntes és “patètic”.
Siau i salut (un que es creia que això de la UNITAT era possible).
És o serà un secret a crits o no, però molts ens preguntem qui no el volia d’entre els propis Puigcercosistes. I per què no el volien? Enemistat, capacitats?
Discurs post-veto emocionant: molts que ens vam aixecar a aplaudir emocionats vam votar no a la seva posició. Vam aplaudir el seu gest, però vam votar no.
La política de partit és injusta perquè no reconeix quasi mai el mèrit del que fan fora (els qui essent dins perd una votació i en surt fora, per ser més exactes). Només els errors, ja que per això et fan fora, pels erros, sigui quin sigui l’historial passat.
Ens el tornarem a trobar: el dubte és a on.
Salut i república
El que marxa no queia bé per merits propis i no era integrable en una executiva d’ “unitat”. Estava cantat i per tant no s’entén tanta insistència a posar-li, sinó és perquè en Puigcercós es troba dèbil i ja no es refia ni dels seus tampoc.
Els que queden i el substitueixen seran més discrets i potser no es posaran innecessàriament al punt de mira amb errades en manifestacions i accions, però sabran moure el motor del partit? No sembla una executiva gaire forta ni preparada per liderar.
Tothom diu que no durarà. Fins i tot el president, que ja avança que en un any molts aniran “fora”. Amb quina empenta emprendran la feina aleshores el que ara hi són?
Anem de mal en borràs.
és una bona notícia la patada al cul que ha rebut aquest home.
Jo flipo amb el tema del SMS: perdem la confiança per un SMS?
Voldran dir que s’adonen que l’han cagat i en Vendrell no sortiria votat, això seria una causa raonable per trencar el pacte. Però aleshores perquè el tornen a presentar: per portar-lo a l’escorxador? (consti que de pena no me’n fa gens)l.
L’altra opció és que reaccionin com nens dolguts (després de les punyalades que s’han calvat no entomen uns SMS?). Encara pitjor.
Amb aquests estrategues assolirem la independència ràpid perquè ens expulsaran de la política i del país cap a la Segona divisió B.
“un càstig cruel com el de dissabte” … home, sotmetre’s a votacio té aquestes coses. Si és injutst, no ho sé, però de crueltat, cap ni una. Ell sabia perfectament que això podia passar.
D’altra banda, aprofito per demanar disculpes als convidats de CIU i PSC en nom de bona part de la militància. La xiulada va ser vergonyosa, però, per ser fidels a la veritat, va ser curta i minoritària. La immensa majoria va respondre amb un llarg i intens aplaudiment.
Quin aparell és aquest que s’espatlla i perd la peça principal amb un trist SMS?
En necessitem, ràpid, un de recanvi.
Enyorem un partit que tenia tres lletres i una sola ànima. Ara no té ànima ni lletres. Més aviat Esguerra que Esquerra. Puigcercós: quin panorama de por que tens. Això només s’arregla plegant i deixant pas a cares noves i gent amb aire nou. Ningú ho farà. Ja ho sabem. Però no està de més dir-ho.
Una ovació per la Paluzié. Per cert. Quina dona més decidida!
Mira, que durant tot el procés congressual d’ERC hagis preferit no dir ni ase ni bèstia en relació a les estratègies que s’hi estaven dirimint… és el teu problema.
Però que ara surtis amb aquestes llàgrimes de cocodril, resulta patètic. Perquè no has defensat abans al Vendrell? Per què no has dit clarament quines eren les teves preferències? Jugaves a totes les cartes? Tot t’estava bé mentre no es modifiqués l’satus quo?
Lamentable