Torno de la manifestació. Ni els més optimistes s'ho esperaven. Ha estat un èxit. Una de les manifestacions més multitudinàries fetes mai a Barcelona. No entraré en cap guerra de xifres. Em sembla la Guàrdia Urbana es queda molt curta dient que érem 125.000. Però tant li fot. El que compta és que la gent ha sortit al carrer i ha superat les previsions. Ha estat una demostració de civisme exemplar (ordre, sobrietat i cap incident), un crit en favor de la nació catalana i contra totes les agressions rebudes els últims mesos. La gent està farta del pactisme, de la renúncia permanent, i demana més fermesa i convicció en defensa del país.
Crec que avui el sentiment era en favor de l'Estatut aprovat el 30-S al Parlament, i contra les retallades i els atacs catalanofòbics. La gent diu prou, i no està disposada a menjar-s'ho tot. Que prenguin nota els polítics. CiU hauria d'estar molt preocupada avui. ERC no pot fer marxa enrere, i ha de mantenir-se fidel al "no" al pacte Mas-Zapatero. ICV ha de reflexionar per què es va desmarcar d'una manifestació que recull un sentiment de nació que difícilment es pot deixar en exclusivitat d'una única força. I el PSC també ho ha de tenir en compte. No s'hi valen arrogàncies.
He vist convergents, socialistes i militants d'Iniciativa, a la manifestació. S'ha mobilitzat gent més enllà d'Esquerra, si bé aquesta manifestació no hauria estat el mateix sense la logística i la implicació dels republicans. La combinació d'independents i entitats al davant, i d'un partit com ERC amb suport al darrere, ha estat clau per entendre l'èxit de la convocatòria.
Aquesta mani representa un punt d'inflexió política en el tram final de la reforma estatutària. El menyspreu amb què el poder polític i mediàtic havia tractat la convocatòria demostra que hi ha una societat civil (unes 600 entitats convocants al darrere) que es mou al marge de les consignes, de les instruccions, de les conveniències.
"Som una nació, amb poder de decisió!" i "Som una nació, sense por!" són les dues crides que he sentit aquest dissabte per la Gran Via. Una pancarta, molt discreta, deia: "No al colpisme!" Moltes famílies. Molta gent jove, i no tant jove. I un esclat d'eufòria col·lectiva a la plaça Catalunya quan la capçelera de la manifestació ha pujat a l'escenari i han llegit discursos (molt emotiu el de Maria Mercè Roca en record del difunt Francesc Ferrer i Gironès), han cantat cançons i han punxat música dels Països Catalans. Joel Joan ha donat el to festiu i alegre. Ha dit que érem 1 milió.
Hi ha un abans i un després de la manifestació. I qui no ho volgui veure és que és cec.
(Per cert, la millor campanya de publicitat per mobilitzar la gent l'han feta aquesta setmana Rajoy i Zaplana a Barcelona. Em sabia greu no agrair-li-ho.)
La meva familia ha mort als camps tenem anti-franquista i català abans de tot.Adorem OLEGUER PRESAS , LLUIS LLACH , GERARD QUINTANA ,i tot allo que representa la CATALANITAT , jo ' he après el CATALA molt unic el meu somni veure els CATALANS RECONEGUT COM ELS GERMANS ESCOCES.
MARC-SABATES.COM
BARCELONA
CATALUNYA SOM UNA NACIO //// .
CATALUNYA NO ES ESPANYA !
CATALUNYA , VOLEM CONSTRUIR LA NOSTRA HISTORIA . SEMPRE DEFENSAR LA SAMARRETA DE CATALUNYA .
WWW.MARC-SABATES.COM
SIGNES FRANCA TELEFON 04 94 90 88 88 (frança)
VULL QUE CATALUNYA PUGUI COMPETIR OFICIALMENT COM QUASEVOL ALTRE PAIS , I JO !
OLEGUER PRESAS " MES QUE UN JUGADOR "
UNA NACIO , UNA SELECCIO , CATALUNYA SOM UNA NACIO ////
LLUIS COMPANYS
JOSEP SUNYOL
FUSIMANA SABATES
ETC , + +++++++++++ WWW.MARC-SABATES.COM
BARCELONA CATALUNYA
L'antivirus català ha funcionat! El troià socioconvergent, pel moment, està desactivat i el sistema català funcionant a ple rendiement.
Doncs no arribo a més. Llegeixo els comentaris d'aquesta pàgina i d'altres blocs i diaris i tots es capfiquen en parlar de la traïció de Mas o de la d'ERC. Ningú demana explicacions al PSC com a primer partit que proposa (i aconsegueix) rebaixar l'Estatut.
Ah, i no t'enfadis, home!
Vilapou,
Entenc perfectament el que vols dir. Es carreguen massa les tintes contra CiU i gens contra el PSC, no? Però la diferència és que CiU s'havia conjurat amb ERC per mantenir-se fidels a Madrid, guardant-se el roc a la faixa de la retirada de l'Estatut en cas de rebaixes massives. La mateixa setmana que Mas i Zapatero pacten a La Moncloa, uns altíssims dirigents de CDC sopen amb els seus homòlegs d'ERC i decideixen que no cediran a cap pressió, per forta que sigui, i que no baixaran del burro en dos aspectes clau: nació i finançament. Queden així. I ERC es compromet a no renunciar-hi, encara que això posés en crisi el Govern i la continuïtat del tripartit. Al cap de pocs dies, Mas se'n va a La Moncloa d'amagatotis, i tira per terra una il·lusió col·lectiva de mesos i una reivindicació d'anys. Hipoteca una generació sobiranista per dècades, segons el PSOE. Ara CiU diu que serà per un parell d'anys. No ho sé, nois. Potser que s'ho haguessin rumiat abans.
La diferència amb el PSC és que des de l'endemà mateix de l'aprovació al Parlament ja van dir que presentaven esmenes i van cedir tot el protagonisme als germans grans, que són els del PSOE. No han enganyat ningú. Reprobable? Sí, però no hi ha factor sorpresa. Mai van dir els del PSC que es guardaven la carta de retirar-lo si el PSOE es passava amb les tisores. Mai van amagar, durant la negociació a la Ciutadella, que l'Estatut era massa sobiranista i massa ambiciós per a ells. La suma d'ERC i de CiU va ser fonamental, i el PSC va anar molt a remolc en aspectes sensibles. Era evident que a Madrid haurien de passar per l'adreçador de Ferraz. Però de CDC, de la Convergència sobiranista, progressista, blairiana i renovada d'Artur Mas, poc pas que ens ho esperàvem...
Aquesta és la diferència. CiU sempre ha criticat el PSC de sucursalisme, i ha acabat fent de palanganero del PSOE. És aquesta paradoxa (legítima, perquè Mas s'hi jugava la presidència futura de la Generalitat i entrar al govern espanyol) que fa que alguns carreguem ara més les tintes amb CiU. Si repasses aquest bloc, trobaràs elogis i grans defenses de l'estratègia de Mas dels mesos previs a l'enganyifa de La Moncloa. Vaig escriure molt dient que guanyava un protagonisme evident i que es perfilava com a president. Vaig aplaudir la renovació de discurs, per passar pàgina al pujolisme. Era calculador, eficient i s'anava perfilant com una alternativa nacionalista molt sòlida. Però a La Moncloa es va precipitar, crec jo.
Una abraçada de calellenc a calellenc,
Saül Gordillo
I escolteu la veu del poble.
Aquest i cap més, és lúnic camí, si algun dia voleu tornar al Govern d'aquest pais.
Si ERC no aconseguix (malgrat haver capitalitzat la manifestació d'ahir) l'Estatut que "somia", i acaba dient NO, aleshores ha de deixar el Govern. Qualsevol altra opció és pura incoherència política. No es pot estar al Govern i, alhora, rere la pancarta. La quadratura del cercle. ERC ha de deixar el Tripartir per "dignitat", convocar eleccions i esperar ("somiar") que la gentada que hi havia ahir a la manifestació votin les seves sigles. Que parli la veritable democràcia: la de les urnes. Així de simple.
Quan un es queda sense arguments, sense ideologia i amb un país que us dóna l'esquena, com vosaltres, els acòlits de l'Artur Madelman, el frare d'Alcampell i nen "loción Floyd", no us queda altre feina que continuar buscant tres peus al gat. De veritat, mireu-vos al mirall d'una vegada i vegeu on heu fet cap! El poder pel poder és la més gran de les misèries, i aquest és l'únic horitzó a que aspireu. Mesos enrera ens vàreu voler enganyar fent creure que havíeu rectificat, però no, tot era comèdia i pura tàctica barroera. No heu estat mai gaire cosa com a patriotes, però ara esteu al fons d'un pou i no sabeu per on sortir. Quina pena! perquè amb una Lliga Regionalista com la vostra una mica menys prepotent, menys mesella i no tan famolenca de càrrecs, ens haguéssim pogut arribar a entendre.
L'insult no fa per tu, amic meu. Em costa creure que tu, precisament tu, no siguis conscient de la situació. La política us encega. Més que la política, les ulleres ideològiques, el simplisme maniqueu. ¿No veus què està en joc? ¿No te n'adones? Si seguim per aquest camí en acabarem matant entre nosaltres, com sempre hem fet, caïnians de mena. El problema més greu d'aquest país, el nostre, el meu i el teu (i no pas més teu que meu) no és el PP, sinó l'abisme cada cop més gran que hi ha entre ERC i CiU. Això sí que és greu. La guerra civil que s'ensuma. A Madrid es freguen les mans. Com quan les tropes franquistes van entrar el 1939 a Barcelona i van trobar-se que ja ens havíem matat entre nosaltres... No insultis, Ramon. Jo no he insultat ningú. Parlo de SENY. ¿O ja t'has afaitat la barba?
No crec que dir el que penso sigui insultar,
amic Toni. En una cosa tens raó, a Madrid es freguen les mans en veure com ens
matem entre nosaltres. Però mira, les coses són com són, i ara només recolliu
el que durant més de dues dècades heu sembrat. L'abisme entre (les bases) ERC i
Ciu no és d'ara, i tu ho hauries de saber. Va començar quan vàreu agafar el
poder i us vàreu emborratxar d'ell, creient que el país era la vostra
propietat. Va començar quan vàreu menysprear Esquerra tractant-los d'escolans
de segona. O és que estaríeu disposats a acceptar Carod o Puigcercós de
president i el Mas de Conseller primer? Oi que no? Durant vint-i-cinc anys se
m'han regirat les tripes veient que a cada elecció trèieu la bandera més gran i
prometíeu coses que l'endemà oblidàveu. Paraules falses i la butxaca sempre
pendent dels negocis. Aquesta onada de desencís vers vosaltres que ara us
sobrepassa no ve de quatre dies, és més de fons. Esteu recollint els fruits del
vostre treball. No podeu queixar-vos.
(si acceptessis comentaris no caldria dir-t'ho
aquí. I no cal que repeteixis els eslògans de quatre indesitjables. O és que
fas mèrits per veure si et contracten a La Vanguardia de columnista?)
Jo sóc més de CiU que d'ERC, i ahir estava a la manifestació. Sempre he votat a CiU, encara que ja veurem si ho torno a fer en el futur, per covards i per manca de confiança en el país, però els d'ERC encara m'han de demostrar moooooltes coses perquè els pugui votar. Encara recordo l'"aliança estratègica" amb l'esquerra espanyola (i ja he vist que en el pecat hi havia la penitència) i en ZP saludant del balcó de la Generalitat i fent dimitir a consellers primers. A veure si tots ens assabentem d'un cop que l'alternativa dels catalans és clara. O anem junts cap a la llibertat o se'ns menjaran per separat. A veure com rematen la jugada de l'estatut ara. Ja hi ha molt tros que no es pot desfer, però ara poden pressionar junts (tant de bó!) per aconseguir tots aquells petits detalls que semblen poca cosa però que donen tant de poder.
Per ser just cal dir que ERC, encara que fos fent de la necessitat virtut, perquè estava acorralada i sense sortida, ahir es va portar molt bé. M'he reconciliat una mica amb ells. I com jo tants d'altres, que els pro-convergents també erem molts ahir. No ho espatllem amb politiqueries estèrils que només interessen als que viuen d'això i no poden viure, per incompetents, de res més.
Definitivament, l'èxit us ha encegat i això és perillos.
Toni Ibañez, si l'estratègia maquinada per Madí per fer saltar ERC del govern i recuperar el poder, pactant amb PP (com sempre) o PSC, no funciona. També hi ha un pla B que consisteix en buscar feina a l'empresa privada, Duran "está en ello". Així de simple.
Només el seny pot salvar-nos
Vendres Catalunya, a canvi de favors personals i egoistes, no és tenir seny...és ser un traïdor.
Tristany, que l'exit no t'emboiri el cap, aquesta manifestació té que servir perquè els partits que ens representen obrin els ulls i siguin coherents, això val per CIU i ERC un per adonar-se que no és te que ser tan pragmàtic i enfonsar més la banya al nacionalisme espanyol que tenim dins i fora de Catalunya i l'altre adonar-se d'una vegada que té que marxar del Govern tripartit, amb la capitalització que ha fet de la "mani" no pot tenir un altre final. Parlo d'aquestes dues formacions perquè els altres son irrecuperables.
Saltenc, marxar del govern perquè els socis d'ERC avalen la rebaixa de l´Estatut i donar-lo al maxim responsable del "pacte de la vergonya", que és CiU?. M´ho pots argumentar millor?.
Tristany, t'explico el que desitjo?. Que ERC i CIU s'uneixin, ¿condicions? que CIU abandoni el pacte amb Zapatero i ERC surti del Tripartit, demanar avançament d'eleccions i a partir d'aquí demostrarem la força del nacionalisme català
CiU és nacionalista?, o regionalista. En Mas va declarar a la premsa de Madrid que ell era espanyol, com també ho va fer Pujol. El pacte Mas-Zapatero es un gran exemple de regionalisme conservador. Saltenc, vols dir que CiU és el teu partit?
VOLEM CONSTRUIR LA NOSTRA HISTORIA . CATALUNYA ES UNA NACIO .HO PUC CONFIRMA .ANIM ! AU ! FORT .
WWW.MARC-SABATES.COM per google català
BARCELONA
NACIO CATALANA //// (frança telèfon 04 94 90 88 88.) visca el barça i catalunya lliure . CATALONIA IS NOT SPAIN .
CIU és nacionalista per tenir una actitud que valora amb un grau ben alt el fet nacional. Com que parlem amb un mitja que permet enllaçar noticies m'agradaria si no et molesta que m'ensenyis aquestes declaracions de en Mas i en Pujol declarant que se sentien espanyols.El pacte Mas-Zapatero, segur que no és el que preteníem però el temps ens dirà si es millor que el que tenim ara , pot ser és millor això que una reivindicació permanent que avui dia, llastimosament en el context que ens moguem és fer volar coloms. De moment CIU i la seva gent és el que més en convenç, de fa molt anys.
Comparteixo les opinions del Saül Gordillo sobre la concentració. Serà interessant veure quines conceqüències polítiques se n'extreuran. Farien bé CiU, PSC i IC-V de no girar el cap davant d'un sobiranisme més decidit que té una gran base social de la qual se'n beneficia ERC perquè la deixen sola.
I subscric totalment , les teves impresions d'aquest article.
Ha estat un èxit total, no sé quants erem, però erem molts, tot i el boicot dels mitjans els catalans hem sortit al carrer per dir prou.
Tots els que intenteu minimitzar aquesta manifestació, o no en teniu ni puta idea, o potser sí i esteu acollonits.
I encara estic molt emocionada pel exit de la convocatoria, el que m'empipa es la gent que acostumats com estan a retallar l'estatut aprovat el 30-S ara volen retallar l'exit de la participació!!!!!
Si no vaig errat, 70.000 és l'1% de 7.000.000. És una regla de tres simple. Sóc de lletres, però fins aquí arribo. Segons Contrastant, aquesta és la xifra de manifestants que aquesta tarda han recorregut el centre de Barcelona. O sigui: un 1% dels catalans. O sigui: una xifra irrellevant, irrisòria. Algú (començant pels polítics) hauria de treure conclusions de tot plegat
ENTRELLUM
Ha estat una gradiosa manifestació. Juga amb les xifres com vulguis. La realitat és que jo he estat tres quarts d'hora a la Plaça d'Espanya colapsat sense poder-me bellugar. Faltava poc per arribar a Pl. Universitat, m'he enfilat en una bastida i tota la Gran Via era com un ou a banda i banda.D'aquí baixava cap a Catalunya i he sentit pels altaveus el parlament en homenatge a Ferrer i Gironès. He deixat el meu fill a la Plaça Catalunya i a 2/4 de nou m'ha dit que encara estava entrant gent a la plaça. Vaig a moltes manifestacions i des d'aquell mític onze de setembre no havia vist a la gent avançant de forma tant atapeïda i compacta sense deixar espais. Un èxit clamoròs que només els que arrossegueu mala consciència voleu tergiversar. Sé que avui no dormiràs tranquil. I me n'alegro. La gent no s'ha deixat enredar.
Toni Ibañez, no se quanta gent hi ha anat, visc a 7.000 milles de BCN.
El què si sé és el què diran els diaris del Món més lliure què els espanyols. Estic molt orgullós avui dels meus conciutadans i aquesta és la primera gota del diluvi que ens portarà a la sobirania.
Sols recordo als regionalistes quin serà el seu final - el mateix què la d'en Cambó i la lliga regionalista dels anys trenta.
Clar, Toni Ibañez, a vosaltres (els convergents), tot allò que no sigui, com a minim un 3%, us sembla poc. Esteu mal acostumats :)
P.E- A ADIGSA era un 10% ?
La sensació que he tingut és que érem moltíssima gent. De totes les edats i condicions. Diria, fins i tot, que n'hi havia de tots els partits polítics. M'ha semblat que la gent estem emprenyats, però no exaltats. S'ha cridat eslògans, s'ha aplaudit i s'ha saltat; però no hi havia tampoc un abrandament excessiu. Diria que, per damunt de tot, els senyors i senyores, els joves i els avis, els aturats i els professionals, els nascuts aquí i els immigrats, la gent que vota dretes i els que voten esquerres, els que parlem català i els que xerren en castellà, els que vivim a Catalunya i els que han arribat del País Valencià i altres parts de parla catalana... tots, diria que tots hem compartit que no ens agrada on ens duen, n'estem fins al capdamunt dels poders fàctics i de la martingala del PP, i ens uneix que volem viure lliurement i en pau.
Has vist la manipulació dels mitjans de comunicació?, "unos miles de personas": diuen. Si fos en favor del gremi de les llenties, escriurien: "cientos y cientos de miles de ciudadanos catalanes....". Pena (fan) ((tots)).