Saül Gordillo www.saul.cat

Arriba l’hora de la veritat. D’acord que els partits catalans s’han fotut en un embolic monumental amb la reforma estatutària. Massa focs d’artifici (una especialitat del President Maragall, amb Miravets i cimeres i reunions i fotos…) i poca valentia nacional. On és el catalanisme transversal? On és l’ambició dels socialistes catalans? On és la branca catalanista del PSC? No els sé ni veure ni trobar, però potser és que sóc una mica limitat.

Arriba l’hora de la veritat. Ja no s’hi valen mitges tintes. És l’hora de jutjar Zapatero i la seva coherència i també la seva seriositat. Ens va enganyar el dia que s’hi va comprometre amb l’Estatut que sortís aprovat del Parlament de Catalunya? És evident que sí. Allà, al Palau Sant Jordi, en el míting dels socialistes, no va dir res ni dels drets històrics ni del finançament.

Fins abans de l’agost era el ministre Jordi Sevilla qui llençava aigua al vi del nou Estatut. Ara són el propi Montilla i la vicepresidenta Fernández de la Vega. Cap broma. Mentrestant, Zapatero (a la foto d’Efe, amb la seva esposa Sonsoles Espinosa) juga a bàsquet a Lanzarote i es lesiona, pobre home. Tot i això, té temps per festejar CiU, en un intent d’ampliar els suports parlamentaris del PSOE encara que això debiliti el tripartit del seu amic i admirat Maragall. El President de la Generalitat va ser (dit avui) un simple trampolí de Zapatero per accedir a la Moncloa, i ara “si te he visto no me acuerdo”.

No és això, un exemple més d’incompliment i d’incoherència? ZP va prometre un gir cap a l’esquerra i una Espanya plurinacional de la bona. Doncs, deixant de banda IU-ICV i ERC, ni una cosa ni l’altra. Ja sabrà, ell. Però s’imposa la necessitat de jutjar el president espanyol, per molts equilibris mediàtics que intentin fer ara. Cosa que no vol dir que no estigui d’acord en un acostament del PSOE a forces gens menyspreables com el PNB i la federació nacionalista catalana. Però no en clau kleenex!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!