Saül Gordillo www.saul.cat

Entrevista a Ernest Benach, president blocaire del Parlament de Catalunya, actualment escriu aquest bloc de campanya, vinculat a la bloquesfera d’Esquerra. Benach, que en aquesta videoentrevista a VilawebTV anuncia la seva voluntat de continuar presidint la cambra catalana, reconeix ser un gran lector de bitàcoles, entre les quals destaca aquesta mateixa.

-Des de quan té bloc i per què el va obrir?

-Vaig començar-lo en la campanya electoral del 2003, en forma de diari de campanya. Després en ser escollit com a President del Parlament, i obrir un apartat en el web del Parlament dedicat a presidència, en primera instància hi vam incorporar un apartat que sota el títol de Pensament Obert era una mena de bloc, bastant intemporal i que barrejava crònica i opinió. Més tard el Pensament Obert va esdevenir Bloc del President.

–Amb quina periodicitat l?actualitza? Quant temps li dedica a la setmana o al dia?

-Hi ha hagut èpoques de tot. Des d?un cop a la setmana, a dos cops per setmana i ara que intento fer-ho cada dia. Com a mínim m?he proposat cinc dies per setmana.

-De quins temes escriu? Què trobarà el lector al seu bloc?

-De tot. Molta reflexió personal, sobretot de coses que em passen. En aquests moments també hi incorporo el discurs polítics, lògicament.

-Admet comentaris dels lectors?

-Al bloc que utilitzava a Presidència no. Tanmateix hi havia un apartat en la mateixa web que permetia adreçar preguntes i fer consultes al President. I en aquest apartat havia rebut bastants comentaris sobre el bloc. En el bloc que hem fet per campanya sí que hi ha la possibilitat d?adreçar comentaris.

-Quines satisfaccions n?obté? Hi veu algun risc en donar veu al lector?

-La satisfacció principal és constatar la participació dels lectors. Les opinions de qui et llegeix sempre són interessants, així com els comentaris i les aportacions que et poden fer. I de riscos en donar veu al lector, n?hi ha però sempre són relatius. Depèn de la maduresa de tots plegats. Penso que efectivament la potencialitat dels blocs depèn de qui l?escriu i de qui el llegeix. El que passa és que, per exemple, en el cas d?una web institucional com la del Parlament, és difícil encaixar-ho bé. No dic que sigui impossible, i certament, m?agradaria trobar la fórmula.

–Explica tot el que vol al seu bloc o s?autocensura?

-Entre explicar tot allò que vols i l?autocensura hi ha un món. Lògicament quan ho faig com a President, haig d?actuar de manera institucional. Però no pas perquè faci un bloc. Senzillament perquè ho faig així sempre. En un bloc més personal, penso que la creativitat hi ha de jugar un paper més important.

-Com veu la bloquesfera política de parla catalana?

-Creixent. És imparable i com diu la dita, a la taula del Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. També és cert que encara cal tenir una mica de paciència. No podem demanar canvis de mentalitat, de xip, de costums, de tot alhora. De tota manera el millor de la bloquesfera de parla catalana és que és prou àmplia i representativa. I no només parlo de la política, és clar.

–Si disposés de més temps per al seu bloc, què hi faria que ara no pot fer?

-Escriure més sovint sobre coses que m?agraden o em sorprenen, allargar-me més en els textos, elaborar-los més i posar-hi més referències i enllaços.

–Recomani?m cinc blocs d?altres polítics.

-És obligat i de referència el del Miquel Iceta [bloc]. També m?agrada pel seu rigor el de l?Oriol Amorós [bloc]. I d?altres polítics que són de referència pel que representen. Lògicament no em perdo mai què diuen el Carod [bloc] i el Puigcercós [bloc], per exemple. Ara bé, també és cert que en miro molts d?altres. El Campanaret [de Gerard Gort, bloc], és per a mi sempre cita obligada, com ho és el del Saül Gordillo, el de l?Eduard Vallory [bloc], i la llista seria absolutament interminable

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!